Las Provincias

Records de la meua infància

Cuixa de corder. :: Hipólito Miralles Llobell
Cuixa de corder. :: Hipólito Miralles Llobell

Aquesta nit era cap d'any i calia celebrar-ho. A casa vindrien amics a sopar amb els meus pares i la cuina tirava fum. La meua mare tenia preparada la taula amb unes boniques estovalles blanques. Els plats de la vaixella bona, gots i copes i, ben arreglats els ganivets i forquetes. Els tovallons blancs de fil que ella treia solament en ocasions especials. La ximenera calfant l'estada.

Per a nosaltres, els xiquets, una taula redona també molt bé preparada. La casa feia olor de meravella, encara que jo m'acabava de 'zampar' una llesca de pa de dos pams amb sagí, per si de cas el sopar es retardava.

La televisió en blanc i negre, per descomptat anava al seu 'rollo' sense que ningú li prestara la més mínima atenció. La meua mare en la cuina estava preparant en una safata, unes creïlles de fons, una cuixa de corder que havia salpebrat, uns trossos de ceba i unes rodanxes de carlota. Regat tot amb un got d'aigua i un altre de vi blanc sec, es cuinaria en el forn a 180 graus amb cura d'anar regant amb el líquid la carn perquè no es ressecara molt.

Damunt del moble, la safata amb els torrons, polvorons i altres dolços nadalencs, que de tant en tant, feien que se m'escapara la mà i em portara alguna cosa a la boca. Malgrat el ser una nit assenyalada i un sopar especial, no faltarien les carxofes torrades damunt de les brases i una bona amanida de cama-roja regat amb un bon oli d'oliva, sal i una mica de llimó.

Ja arribaven els amics. Les llandes d'escopinyes i de clòtxines en conserva s'anaven obrint, juntament amb els paquets de papes i alguna que una altra cassola que no endevinava saber el que contenia.

Les notícies de la televisió donaven l'últim sobre el discurs de fi d'any de Franco: «Quiero, por último, cerrar mis palabras con el emocionado e invariable recuerdo hacia todos los que con su esfuerzo han hecho posible la España en paz que disfrutamos. Que Dios ayude y bendiga a todos los hogares españoles. ¡Arriba España!». 1965 estava a punt d'acabar.

L'especial en televisió de la nit de cap d'any acaba de començar presentat per Ángel d'Andrés i Toni Leblanc. Miguel Gila, Micki i els Tonys, Jaime Morey, Lina Morgan, Juanito Navarro, Antonio Ozores, Els Sírex, els Tres de Castilla.

El corder en la taula i mon pare, després de traure una cabeça d'alls que havia torrat entre les brases, avivava el foc que quasi s'havia apagat. Uns ceps secs que van començar a cremar provocant unes flames que s'agraïen.

Vull agrair, ara sí, coincidint la meua columna amb aquest dia assenyalat, al periòdic LAS PROVINCIAS, l'oportunitat que em dóna, i a tots vosaltres, per estar ací cada setmana seguint els meus relats.

Agrair també les mostres d'afecte al meu recentment publicat llibre i desitjar-vos a tots, que passeu una feliç nit i un pròsper any nou. Fins a 2017. Abraçades.

Seguix-me en el meu blog www.alfumdelaximenera.es

Recibe nuestras newsletters en tu email

Apúntate