Las Provincias

Records de la meua infància

Records de la  meua infància

La caseta ja era una altra cosa. Se li notava la nostra absència. Després d'un estiu en ella... les olors no eren els mateixos... als arbres se'ls començava a caure les fulles... el seu color plomós... era tardor i ja havien entrat els collets rojos. La terra olia a rosada, estava tot mullat, feia humitat i prou de fred.

El meu iaio em va cridar. Amb els ganxos en la mà i un cabàs de llata que portava jo, ens dirigim a l'horta. Era l'hora de traure els moniatos de la terra. El meu iaio, afonava amb un colp precís, els dos ferros esmolats, alçant-los abans per damunt del seu cap agafant amb fermesa el mànec amb les dues mans. En traure'ls, eixien els moniatos d'entre la terra i me'ls acostava perquè els netejara un poc de terra i els ficara en el cabàs.

Prompte seria Nadal i no faltarien en la taula una vegada torrats i sobretot com a farcit dels famosos pastissets. Els portaríem a casa i els deixaríem en el sòl de la cambra perquè perderen un poc la seua humitat.

El meu iaio era d'una pasta especial, va parar de sobte perquè se li estava caient la faixa, eixa que s'estrenyia tant per a subjectar-se les lumbars, que tan castigades tenia a causa del seu treball. El fet d'apegar-li a l'aixada o als ganxos... inclinar-se, alçar-se i acatxar-se... Ser llaurador llavors, no era qualsevol cosa. Atenció on xafes!, just al costat estaven eixint els primers brots de les faves.

La intenció era arribar a migdia per a menjar a casa. El meu iaio va carregar en el carro els dos cabassos de moniatos i va agafar algunes magranes i codonys per a emportar-nos. Jo mentrestant, tallava unes belles dàlies per a la meua iaia. Era quasi migdia i de volta a casa gaudíem del trajecte. S'havia quedat un dia preciós, sense aire, i agraïes el sol en la cara. Arribem, i una olor deliciosa inundava la casa. Estàvem a punt de menjar. La meua tia Pepa estava acabant de cuinar un arròs en paella que... De què és eixa paella tia!, és un arròs amb pota... «¿pota?... Si, pota de vedella. Hi havia bullit la pota durant quasi dues hores, aigua, sal i una llima a trossos. Quan la va tindre bullida i freda, la va esmicolar separant la carn de l'os.

En una paella fonda amb oli, va començar fregint una cabeça d'alls i unes tires de pimentó roig, va retirar i a continuació va començar a sofregir mig conill tallat en trossos i salpebrat. Va retirar la carn i llavors va posar una tomaca ben madura ratllada, espere un poc a què prenguera color i llavors tire uns cigrons ja cuits i uns caragols bullits. Va remoure i quan ja estava ho va abocar tot dins d'una paella. Va posar el conill fregit i va posar mig quilo d'arròs per a cinc persones. Va remoure i va colar el caldo on hi havia bullit la pota i va tirar dos litres rebaixant-ho un poc amb aigua.

Quan va començar a bullir va escampar la carn esmicolada de la pota i va col·locar les tires de pimentó roig i el cap d'alls en el centre. Va provar de sal i va posar brins de safrà torrat. Una branqueta de timó. En vint minuts provem un deliciós arròs amb conill, caragols i pota.

Seguix-me en mon blog www.alfumdelaximenera.es