Las Provincias

Guatles estofades. :: Miguel Ángel Desantes Fernández
Guatles estofades. :: Miguel Ángel Desantes Fernández

Records de la meua infància

La data de Tots Sants havia arribat. Data assenyalada on les hi haja i on el temps pareixia s'accelerara. Ma mare m'estava provant un abric blau marí que m'acabava de comprar. Remugava perquè no m'agradava. Botons de marí amb una àncora dibuixada, no entenia eixe 'look' ni ho volia.

Remugant vaig acompanyar ma mare per a arreplegar l'encàrrec en «Flores María» que havíem de portar al cementeri. La floristeria estava plena de poals replets de flors... la gent no parava d'entrar i eixir... i jo al meu: ...eixe abric no m'agrada mamà. si no calles no aniràs a la fira de Dénia ... i vaig callar.

A mon pare li havien regalat unes guatles segons crec d'una tirada que havia organitzat la societat de caçadors a benefici de no sé què. La qüestió és que ma mare es va ficar en faena. Va començar per pelar-les, flamejar-les -que olor més horrible- i les va obrir i va partir per la mitat salpebrant-les.

En un calder amb oli va començar a sofregir-les molt lentament donant-los voltes i voltes perquè es feren bé. Va preparar mentrestant tallaet un pimentó verd, una ceba, dos carlotes i unes dents d'alls pelats. Quan va retirar les guatles ja ben fregides va posar els xicotets fetges que també va fregir i va retirar junt amb unes ametles repelades. Va tirar llavors les verdures i les va ser removent perquè fregiren.

Les ametles fregides en un morter, amb un poc de sal grossa i jolivert fresc, va fer un picada a què va acabar incorporant els fetgets, fent una pasta. Va cobrir amb aigua les verdures afegint un gotet de vi negre i un altre de conyac. Uns fulls de llorer i uns grans de pebre negre, vaig veure jo que va ficar. Quan va alçar el bull, va ficar la picada i va remoure perquè mesclara, i va ser quan va incorporar les guatles ja fregides. Amb la cassola mig tapada, va deixar que cuinara almenys una hora, o això em va paréixer a mi. Va provar de sal.

Arribe mon pare... que bé ol... Què estàs cuinant?... les guatles que les faig estofades, quin treball... perquè han d'estar boníssimes... ma mare se somreia i jo interrompent per a demanar-li a mon pare que mirara en el periòdic la programació de TVE per a saber quina pel·lícula posarien hui en «Sesión de tarde».

Uns gallons de codonys s'estaven bullint amb un poc d'aigua i sucre; seria el postres ideal per a després del suculent guisat.

Vaig ajudar a posar la taula; en un plat no podien faltar les herbes silvestres arreplegues del camp (llicsons i camarrojes) i unes carxofes tendres com l'aigua. A mon pare li agradava menjar-se-la així, crues, desgranant una a una la pell i portant-se-la a la boca per a menjar-se la part tendra. Jo no podia ser menys, feia el mateix. Uns all porros i un plat amb olives negres acabades de partir posades en sal i frígola serien el complement ideal per a un menjar molt especial.

Impacient estava en que acabara tot i arribaren les quatre; la pel·lícula de «Sesión de tarde» hui seria de vaquers.

Seguix-me en el blog www.alfumdelaximenera.es