Las Provincias

Records de la meua infància

Arrop i tallaetes. :: Juan Salvador Gayá
Arrop i tallaetes. :: Juan Salvador Gayá

Portàvem des d'ahir tallant moscatell, perquè demà era el gran dia en què escaldaríem. Els xanglots que es tallaven, si algun estava molt tocat pels pardalets i tenia mal aspecte, es tallava i es deixava en el sòl al costat del cep. Després, jo, arrossegant un cabàs, els arreplegava, preguntant-me perquè voldrien eixe raïm, pensant que seria per a les gallines, no sé. Arribàrem a la caseta amb l'última carrega i li vaig donar el meu cabàs amb el raïm a la meua iaia.

La meua iaia em va cridar. Havia tapat el forat del safareig i dins havia bolcat el cabàs de raïm. Va cridar al meu iaio, que va arribar queixant-se doncs amb tanta faena casi no havia tingut temps de guardar la mula en l'estable i quedava poc per a ser l'hora de dinar. Des de les cinc del matí que estava en peus. No feia falta que li digueren que és el que havia de fer. Tots, menys jo, ho sabien. En la mà portava unes espardenyes d'espart que acabava de despenjar del sostre de la caseta, i se les va calçar. Va pujar al safareig, va entrar dins i va començar a xafar el raïm mentre jo preguntava per a què era açò, es vi, es vi, cridava jo.

Vaig veure un llibrell gran, tapat amb una fusta, i allà que em vaig anar a veure què era açò. Vaig preguntar i la meua àvia m'explique que ahir el meló d'Alger, la melona que ens havíem menjat, la seua pell -gruixuda per cert- l'havia tallat, deixant tota la seua part blanca i la tenia ací dins macerant amb aigua de calç perquè endurira. Anem a fer Arrop i Tallaetes.

El meu iaio havia ballat prou per a haver tret tot el suc del moscatell. Va baixar del safareig i va agafar un cànter. Amb un canó de canya, va substituir el tap per la canya i va començar a eixir el most que el va encarar dins del cànter. Una caldera al foc i allí va abocar el most recentment espremut, dolç com la mel, doncs ja em vaig encarregar jo de provar-ho.

Va deixar que fóra bullint i evaporant-se doncs volia reduir-ho a més de la meitat. De tant en tant, removia amb un cullerot de fusta perquè els sucres no es pegaren al fons.

Deixem el most que reduïra i ens vam disposar a menjar. Un plat de fesols bullits, sense brou, un bon doll d'oli i una mica de sal. Davant tenia un plat amb tonyina salada amb oli i una amanida de tomaca i ceba que havien refregat estrenyent-la amb sal amb la mà. Li donava el punt ideal en barrejar-la amb la tomaca després.

Vaig estar quasi tota la vesprada dormint, s'havien encarregat del most en el foc, ja reduït, ho havien deixat refredar, tret i colat amb un tros de tela i tornat a posar en el foc. La meua iaia estava llavant molt bé els trossos de meló d'Alger que havia tret de l'aigua i calç. I ben llavats els va introduir dins del calder amb el most que ja s'havia fet arrop i ara anàvem a convertir els trossos de meló d'Alger en tallaetes.

I així va ser, temps a foc lent, en una hora va traure una cullerada d'arrop en un plat pla i ho va deixar refredar, una vegada fred amb el dit va dividir en dos l'arrop fent un solc i va moure el plat. Es va adonar que quedava pegat al plat i no s'escorria, va ser el senyal que havia de retirar-ho del foc. Ja ho teníem fet.

Seguix-me en el blog www.alfumdelaximenera.es