Borrar
Urgente El precio de la luz sigue a la baja este Viernes Santo: las horas que costará menos de 1 euro
Arròs de tonyina i cloïsses. :: rosa muñinos
Records de la meua infància

Records de la meua infància

JUAN SALVADOR GAYÁ SASTRE

Sábado, 16 de julio 2016, 00:17

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

Estava fart de tantes festes, de no poder dormir, de jugar entre barreres, pujar-me als carros que feien de llotges, de sopars, balls, coets... Només pensava ja que el dilluns me n'anava com tots els anys a passar l'estiu en la caseta amb els meus iaios i les meues ties. Me n'anava de Pansero.

Justo davant de ma casa estava el bar Nay, que durant tota la setmana estava sempre ple. Vicente i la seua dona Toníca com cada any vestia la seua cuina de llarg. Ja s'encarregaven de servir una bona tonyina fresca a la planxa amb una picaeta d'all i jolivert que regat amb un bon oli d'oliva era un luxe al paladar. Les croquetes d'abadejo i el polp a la planxa de la Toníca tenien fama. La fatxada plena de taules i Vicent, com així el cridaven, amb camisa i pantaló blanc i la seua faixa roja a l'estil Pamplonés servint-les. No debades era un gran aficionat als bous i penitent devot seguidor del torero Curro Romero, que li feia portar una branqueta de romer en la butxaca de la camisa que li sobreeixia, perquè tots pogueren vorela. Moltes vegades em quedava embadalit intentant endevinar què és el que em deia, perquè parlava molt de pressa i era molt difícil d'entendre.

Just anit havíem sopat allí amb els amics dels meus pares. Una bona ensalada, uns plats com a entrants i un plat combinat cada u, amb sépia amb creïlles i ou fregit, bistec de vedella, la tonyina ... Tot regat amb un bon vi de la casa que crec portava de Xaló. Aprofitant el moment es feia una excepció al deixar-nos prendre uns refrescs, així com donar-nos diners per a anar al quiosc per a comprar-nos uns gelats. Eren les festes patronals.

A ma mare se li notava ja cansada de tants dies de festes i volia que tot tornara a la normalitat. Estava en la cuina i fea una oloreta molt bona. Menjaríem arròs caldoset.

Després d'uns dies de molta calor havia refrescat. Tenia fam i ma mare em deia que esperara perquè el papà estava a punt d'arribar. Vaig sentir esquellots i vaig eixir corrent per a veure com els pastors passaven amb les vaquetes que darrere dels mansos es dirigien als corrals per a soltar-les a la vesprada.

Va arribar mon pare i ma mare va començar a servir els plats d'arròs. Un arròs caldós amb tonyina i cloïsses. Havia posat a fregir en una olla uns trossets de pimentó roig, un allet tallat molt fi i una tomaca ratllat, va ficar els trossets de tonyina tallats en trossets, una culleradeta de pebre roig fullat, va remoure i va cobrir amb aigua. Va incorporar unes bajoquetes amples a trossets i va deixar coure sobre mitja hora a foc mitjà, no sense abans posar-li uns brins de safrà torrat. Va mirar la quantitat de caldo per si fera falta afegir un poc més d'aigua i va posar l'arròs afegint les cloïsses que tenia en aigua i sal pel tema de l'arena.

En vint minuts van estar tots els plats en la taula. Una ceba cortada en juliana amb sal, vinagre i oli com a ensalada i un bon tros de pa del forn del Pipa. Un luxe.

Quan acabem de menjar, mon pare va agafar un meló d'alger que havia portat de la Cooperativa, amb una mà el subjectava i liva tallar la part del peduncle i del cul i el va obrir per la mitat a la llarga. El seu color roig i el seua olor delataven que estaria boníssim com així va ser.

Seguix-me en el Blog www.alfumdelaximenera.es

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios