Las Provincias

Records de la meua infància

Records de la  meua infància

Arribava el mes de maig i amb ell les comunions. El dia tres era el dia assenyalat i ma mare caminava aqueferada en la cuina, perquè volia fer un pastís per a regalar a una amiga que comulgaba la seua filla. El meu interés era veure els preparatius per a això.

Era un dia gris, plujós d'eixos que res tenen a veure amb la primavera. Havia sigut un hivern raro, havia plogut poc i tampoc havia fet molt de fred. Però encara estàvem entre encendre o no la ximenera perquè per les nits refrescava i més en eixes cases humides i antigues on no hi havia més que una finestra al carrer. La primavera volia aguaitar en les hores centrals del dia, en que si es podia prendre el sol, este ja es feia notar.

Mentres esperava que ma mare es ficara en farina, jo estava llegint el meu TBO preferit, 'Pumby', eixe gat negre amb morro blanc de grans ulls i orelles punxegudes, amb el seu cascavell i els seus pantalons rojos que junt amb 'Blanquita', la gateta blanca, i el professor 'Chivete', feien les meues delícies setmanals.

Ma mare em va cridar, hi havia ences el fornet a 180é i em va dir que li passara sis ous del cartó sense trencar-los. Ous que sempre comprava de la granja del Salero. Va separar els rovells de les clares en dos recipients distints i va batre els rovells, va ratllar la pell d'una llima damunt, va posar un got i mig de farina, un got d'oli i un altre de llet, un got i mig d'ametla mòlta i un sobre de rent sec. Va remoure per a mesclar-ho tot fins que va quedar una pasta cremosa.

En l'altra safa va muntar les clares a punt de neu i va incorporar a ella la pasta que havia fet en altre recipient. Va remoure bé. Va anar mesclant amb atenció perquè s'integrara. Va untar el motle redó amb un poc de sagí blanc i va empolvorar amb farina i va tirar tot dins. Va ficar en el forn més de mitja hora comprovant que no es daurara molt.

Mentrestant va fer l'almívar posant en un casset un got d'aigua, cent grams de sucre i mig gotet de ron, va remoure bé i va deixar que bullira sobre dos minuts deixant refredar.

Va ser amb el merengue amb què adornaria el pastís. Li vaig portar sis ous que va trencar i amb les clares les va muntar batent-les i afegint 300 grams de sucre i sobre sis cullerades d'aigua fins que sense parar de batre li va quedar perfecte el merengue el que vaig provar ficant el dit sense compassió.

Quan va traure el pastís va deixar que temperara i el va emborratxar amb l'almívar que va amerar bé abocant-ho molt lentament i ja, col.locat sobre el cartó com a base, va esperar que refredara del tot i ho va decorar posant el merengue en una mànega pastissera i fent-li dibuixos. Va acabar adornant-ho amb unes perletes de sucre que havia comprat en un viatge que vam fer a València, donant-li així un toc innovador.

Impacient estava per a acompanyar-la a portar el pastís perquè d'assegur que quelcom guanyaria, almenys un bon got de refresc i algun tros de pastís. Però abans vaig anar al meu quarto per a amagar un regal que li havia comprat a ma mare per a donar-se'l el diumenge. Una bossa de caramels amb un escrit que deia: et vull molt mamà.