Borrar
Urgente La borrasca Nelson trae lluvias generalizas a Valencia este fin de semana
Records de la  meua infància

Records de la meua infància

JUAN SALVADOR GAYÁ SASTRE

Sábado, 23 de abril 2016, 00:25

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

Ma casa era un caos, diumenge al matí, la televisió encesa parlant de no sé què de Cervantes, ma mare vestint els meus germans i jo, cansat ja, no parava d'emprenyar. Pessigava a la meua germana Mercedes, li llevava el joguet al meu germà José Luis i el pipó a Carmina. Una cridant, el meu germà estirant la bata de ma mare i la xicoteta plorant reclamant lo seu. Era d'esperar, alçant la veu, ma mare que ja no podia més, em va manar al carrer. Mon pare arribava en eixe moment amb el cotxe nou, un Gordini gris que s'havia comprat.

Ja en la caseta, la meua tia Paquita (la molla) em va omplir de besets i jo amb el lleig costum de passar-me la mà per la cara per a netejar-me. La meua cosina Pascualita amb els rulons en el cap i els braços oberts amb les ungles acabades de pintar, fent-me gestos perquè li pegara una besada. Rosarito, la meua altra cosina ja mel havia donat.

Havien encés el foc per a cuinar una bona paella amb caragols y xones. Van posar el tapet d'hule cobrint la taula i van començar a traure creïlles fregides, clòtxines, 'berberechos'... i jo, ficant el cap anava agafant el que podia. Unes potes de polp a la brasa tallaetes i regat amb oli d'oliva i llima, eren la meua perdició.

Va disposar la meua tia sobre els ferros la paella i va començar la festa. Va posar l'oli i un poc de sal i va començar a sofregir els trossos de carn de conill i de pollastre. Quan la va tindre ben daurada, va afegir la tomaca ratllada i a continuació la verdura de temporada, faves tendres amb la seua pell, carxofes i garrofó sec que havia hidratat. Quan va veure que ja estaven blanetes, va posar un poc de pebre roig fullat, safrà torrat i va cobrir d'aigua de la cisterna fins als claus i va posar caragols que hi havia bullits prèviament. Va avivar el foc acostant les sarments perquè començara a bullir.

Vaig sentir el soroll d'una moto i era el meu tio Jaime (germà de ma mare) que venia. Vaig eixir corrent per a abraçar-lo perquè era el meu preferit i ell em tenia gran afecte.

Passada quasi la mitjana hora, va afegir més aigua per a calcular que hi haguera tres vegades més que d'arròs i el va tirar en forma de cavalló en la paella. Ho va remoure i va deixar que es fera primer a foc fort i després amb menys perquè coguera sobre vint minuts.

Quan la paella va estar feta, va posar sobre ella unes sarments que sobreeixien pels costats i la va tapar amb un periòdic, uns draps i la va deixar reposar.

-Juan Salvador, ves i porta unes llimes! Tots assentats al voltant de la taula cullera en mà. Les meues cosines bromejaven sobre com m'estava fent fadrí, del tall de pèl i em preguntaven si ja tenia alguna nóvia. A mi em sentava com un tir les somriuretes i ma mare els deia: deixeu-lo en pau, mengem tranquils!

Entre bromes i rialles vam ser donant bon compte del menjar. De postres uns nispros grossos que havien agafat de l'arbre que estava sembrat en el bancal de baix. Mamà, mamà, em peles el nispro? Estàvem en plena temporada i era un dels fruits que més m'agradaven, i més si me'ls pelaven. Pura delícia.

Seguix-me en el meu blog www.alfumdelaximenera.es

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios