Borrar
Records de la  meua infància

Records de la meua infància

JUAN SALVADOR GAYÁ SASTRE

Viernes, 1 de abril 2016, 23:23

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

Quasi a l'alba i ja anàvem de camí a la caseta pujats en el carro. La meua iaia i la meua tia s'havien encabotat a anar a passar i disfrutar del dia i mirar com estava tot per allí, perquè des que va tornar de passar l'estiu no havia tornat i volia inspeccionar les andances hivernals del meu iaio.

Tot just arribar, el meu iaio va encendre el foc en la ximenera. El sostre ple de canyes d'on penjaven unes bosses com de cotó i que a mi em feien molt fàstic. Però que en el seu interior conservaven un preat tresor.

Amb tres ceps secs i un poc de palla va encendre el foc que quan es convertiren en brases menjaríem unes cansalades i un poc d'embotit torrat que havíem portat. Mentrestant, la meua tia netejava el sòl amb una espècie de granera sense mànec que nosaltres cridàvem ramàs i que no era més que tires de bruc lligades amb un bon cordell que fabricava el meu iaio.

La meua iaia ja s'havia ficat en l'hortalissa i com cada any, estava tallant amb la mà les puntes de la planta del favar que ja arribaven a metre i mig, per dos coses: perquè perdera força i es feren més grans les faves i sobretot, per a fer amb eixos brots tendres una exquisida truita que només ara podia fer-se, sempre que tingueres tu eixes plantes sembrades.

Quan anàvem a esmorzar, el meu iaio em va manar a agafar unes cebes tendres que tenia sembrades. Va pujar a una cadira i va ficar la mà dins d'aquelles bosses de cotó penjades de les canyes del sostre i que no eren més que teranyines que creixien al voltant d'una classe de tomaques del penjollet que el meu iaio cultivava amb molt afecte, perquè això feia que foren les que més temps li duraven per a tot l'hivern.

Perquè si no havíem tingut prou amb l'esmorzar, el meu iaio havia encés el forn morú. La meua tia s'havia encabotat a fer-nos un arròs especial. Per a això, en la ximenera ja tenia bullint uns cigrons (250 gr.) i en una altra olla amb ossos i una espinada de pollastre amb un poc de safrà torrat i sal. També tenia en una tassa unes panses sense llavors (150 gr.) a remulla amb aigua.

Quan el forn va estar a punt, el meu iaio va escampar les cendres cap als costats i va tapar la boca. Eixa operació la feia amb una granera de palma que havia fet en una canya llarga. Ficava les palmes dins d'un poal amb aigua abans de ficar-la en el forn perquè no es cremara.

Per a fer l'arròs per a quatre persones, la meua tia en una paella va sofregir amb oli d'oliva (cinc cullerades soperes) uns alls xafats i els va retirar, va posar la mitat de les panses que tenia a remulla, va remoure i va afegir una tomaca ratllada (125 gr.). Quan la tomaca estava feta, va posar els cigrons, va remoure i va tirar una cullerada de pebre roig de full removent-ho i de seguida un got de caldo perquè no es cremara. Va deixar que alçara el bull per a integrar els sabors i ho va passar tot a una cassola de fang que tenia a remulla. Va posar l'arròs (400 gr.) i els alls que hi havia fregit. Va mesclar tot i va afegir el doble del caldo comptant el got que ja havia posat, va remoure i va posar la resta de panses repartides per damunt i al forn (220-250 graus). En vint minuts l'arròs havia quedat sec. Deixem reposar i ... Arròs al forn amb panses i cigrons.

Seguix-me en mon blog www.alfumdelaximenera.es

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios