Records de la meua infància

El meu iaio estava llaurant el camp de ceps que ja començaven a voler rebentar els seus brots. L'hivern no havia sigut molt fred i a penes hi havia hagut gelades i això segons pareix no era bo del tot. Darrere del forcat amb les regnes passades pel coll guiant l'animal perquè no es desviara i jo al seu costat com si fóra qui els guiara. Anar fins al final del bancal, moure el forcat fins a posar-ho en línia i tornar al principi una vegada i una altra, cansava. El sol queia amb justícia i em vaig retirar davall d'un ametler on m'albergara l'ombra. Vaig beure aigua de la botija que allí estava penjant. La intenció era tornar al migdia per a menjar a casa i així ho vam fer, vàrem pujar l'aladre al carro, enganxarem l'animal i vam agafar el camí de casa.

Arribem a casa i la meua tia ens va demanar les penques que li portàvem de la caseta. Li va llevar les fulles, les esfilagarse i amb sal grossa entre la seua mà les va netejar bé i les va passar per l'aigua tallant-les en trossos. Es disposava a fer-nos un suculent arròs amb fesol, nap i alguna sorpresa més.

Com sempre, va posar el perol de ferro colat damunt dels ferros amb tres potes damunt del foc. Un poc d'oli del 'frito' de l'orsa i en ell va sofregir uns trossos de manetes i costelletes de porc. Quan ho tenia ben daurat, va posar una cullera de pebre roig fullat mentres amb l'altra mà tenia un got d'aigua. Res més ho tire, va remoure i va posar l'aigua perquè no es cremara perquè llavors amargaria. Va cobrir amb aigua i va afegir les penques, que com eren molt tendres no els va donar un bull a part i deixà que coguera sobre 30 minuts. Mentrestant havia fet unes mandonguilles amb la picada de la pilota del putxero que havia reservat. Va afegir els trossos de napicol, nap blanc trossejats i un bon grapat de fesols que havia posat a remulla la nit anterior i va trencar amb aigua freda tres vegades el bull perquè no quedaren durs. A la meua tia li agradava el moniato i per això va pelar un i també el va posar sencer junt amb les altres verdures perquè a tots no li agradava. Va posar el safrà que acaba de torrar dins d'un paper damunt de la tapadora de la cassola, va mirar si feia falta més aigua i quan alce el bull va ficant les mandonguilles i va deixar que tot coguera altres 30 minuts. Va posar l'arròs i quan estava fet va servir un plat fondo fins dalt per a cada u.

Seguix-me en el blog www.alfumdelaximenera.es