Las Provincias

Records de la meua infància

Records de la  meua infància

El meu iaio estava preocupat perquè no plovia. Havia estat tota la setmana en la caseta podant les figueres, els arbres fruiters i les parres. Ara li tocava als ametlers que any si, any no els havia d'arreglar.

Com a bon manifasser estava enmig d'una conversació en què es parlava de no sé què plat tradicional que es feia a Alt Maestrat.

Deia que estava ficat en una conversació entre la meua tia Rosa i la seua amiga Rosa Cabrera, a qui tots cridaven la Torronera. Li estava comptant que una amiga seua de la comarca del Maestrat li havia passat una recepta i que volia fer-la: pilotes de carnestoltes.

De carnestoltes en estos temps ni es parlava. Estava totalment prohibit per allò de que el disfressar-se podria servir perquè alguns pogueren aprofitar per a realitzar alguns ajustos de comptes i és que el Règim, temia molt les concentracions de ciutadans sense control, perquè podrien ocasionar desórdens públics i amb les cares tapades més encara. Segons em van comentar després, els Maçons, Comunistes... eren pitjor que el dimoni i volien desestabilitzar al franquisme. Pocs eren els que parlaven de política i els dies passaven amb tranquil·litat.

Li comptava que en els pobles de muntanya, amb escassos recursos, se les enginyaven per a menjar tots els dies. Però que en dates assenyalades i segons la tradició, hi havia plats que passaven de pares a fills i este era un d'ells.

Es necessitava caldo de carn, pa dur ratllat o tallat a trossos molt xicotets, ous, formatge ratllat, all i jolivert picat o tallat molt fi, «Frito» i el seu oli.

«El Frito», vos dic jo, era i és (encara que cada vegada es fa menys) la forma de conservar la carn de la matança del porc. Cal recordar que els frigorífics de hui en dia eren impensables en aquella època i les neveres es fabricaven amb el gel de la neu.

La carn es tallava a trossos i se salava per a deixar-la almenys un dia i així soltara tot el líquid i sang que poguera tindre. Després es netejava i s'assecava molt bé amb draps nets i es fregia en abundant oli d'oliva. Es depositava en gerres de fang i es cobria amb el mateix oli en què s'havia fregit, prèviament colat en un tamís de tela perquè no quedaren restes i isquera net. Eixe oli s'utilitzava sobretot com a base d'arrossos i guisats.

Estàvem amb les Pilotes de Carnestoltes i per a preparar-les li va dir que es mesclaven tots els ingredients, el pa i l'all ratllat, jolivert, els ous (clar i rovell), el «frito» trossejat (llom i llonganissa sobretot), un poc d'oli d'eixe «frito», el formatge ratllat i li afegien caldo de carn que havien preparat amb pollastre i alguns ossos de vedella. Es faria una massa que no s'apegara en les mans, la qual cosa s'aconseguiria afegint més o menys caldo i més pa ratllat i fent pilotes com a mandarines de grans. Amb el caldo al foc, les anirien depositant dins i en quinze minuts llestes i al plat. Caldo i tres pilotes per persona.

Seguix-me en el blog www.alfumdelaximenera.es