Las Provincias

Records de la meua infància

El Nadal ja estava damunt, entraríem de ple en ell i ja ens havien donat les vacacions escolars. Les llums en els carrers i fins en les cares de les persones es notaven l'esperit nadalenc. Tot pareixia diferent. Esperarien com cada any amb molta il·lusió el dia del sorteig de Nadal. Entre la meua iaia i la meua tia portaven comprades algunes participacions de «las hijas de María» i de la parròquia. El meu iaio, com cada any, havia comprat un dècim amb el número 69357 al què li tenia una fe immensa.

Però això estava per arribar. El meu iaio havia estat tota la setmana per ací i per allà, perquè era temps de fer quasi res i de passar els curts dies de llum com poguera. Per a un llaurador, desembre era quasi de descans, perquè s'havien acabat quasi totes les labors del camp, exceptuant les de xercolar la terra de tant en tant per a llevar les males herbes si el punt de saó de la terra se'l permetia. Ell, com cada any havia sembrat alls un poc abans del seu temps natural, perquè era ara el temps de la seua sembra i ja tenia les primeres faves de la varietat «luz de otoño». Doncs bé, havia portat un bon manoll d'alls tendres i de faves, que junt amb uns rovellons que li havien regalat (possiblement els últims de la temporada) i algunes carxofes que plantava el seu veí per a la venda, i que amb tot això, amb tota seguretat, la meua tia Pepa elaboraria algun plat.

Així, doncs, havia donat bon compte d'un conill del corral que ja tenia trossejat i posat en sal. Es va disposar a cuinar un arròs caldós amb el conill, els alls tendres, les faves i les carxofes i els rovellons.

Per a això, va posar l'olla en el foc i va cobrir el fons amb oli que va traure de l'orsa del «frito» de carn que guardava i va sofregir els trossos de conill amb el seu fetge i el seu cap partit per la mitat. Quan estava ben daurada la carn la va reservar per a passar a sofregir, per orde, les carxofes, les faves, amb pell les més tendres i els grans de les altres i finalment els alls tendres a trossets. Quan ho va tindre tot fet, va incorporar els trossos de conill que hi havia sofregir i ho va cobrir d'aigua, afegint uns brins de safrà torrat. Així ho va tindre quasi una hora al foc. A l'una menys vint, va afegir dos gots d'aigua per a recuperar el caldo evaporat i quan va començar a bullir va tirar dos gots d'arròs i els rovellons tallats en tires. Vint minuts més van ser els necessaris per a fer un plat sublim.