Las Provincias

Records de la meua infància

Records de la  meua infància

La humitat era la tònica general d'estos dies. El sol no aconseguia a desfer els núvols que s'havien instal·lat en el nostre cel, a causa d'un anticicló que desviava qualsevol intent de borrasques que volgueren visitar-nos. La seua influència feia que l'aigua del mar encara calenta evaporara i la sensació sobre el cos no era gens bona i més per als que patien de reuma.

Me n'havia anat amb el meu iaio a la caseta, perquè havíem de sembrar les faves que ens menjaríem per Pasqua. Tenia ja cavat i abonat el tros de camp que utilitzava per a les hortalisses i només quedava anar fent un forat amb l'aixada i anar ficant quatre o cinc grans en cada un d'ells. Les havia deixat tota la nit a remulla pues això faria que isqueren més ràpid. Una vegada acabava amb un forat -portava una canya de pam i mig amb ell- assenyalava on havia de ficar l'aixada per al següent. I tot, això sí, davall d'un cordell que havia lligat de cap a cap amb dos canyes perquè li serviren de guia i no sembrar torçut. En l'hort, pareixia una postal de com distribuïa de ben cada cosa i la bé que ho portava. Ara mateix, a vista de pardal sobre un rectangle vertical, veuríem un marge en tota la part dreta, al front i en tota la seua esquerra la séquia que ho vorejava i d'on regava. En l'entrada mirant d'enfront de la meua esquerra estava el llavador que tenia muntat excavant la terra i posant la séquia a l'altura adequada perquè amb una llosa pogueren llavar la roba, estant davall d'una pomera que donava ombra a l'estiu. Tenia sembrada la seua zona de penqueres, encisams i raves i la resta ho estava deixant ben abonat amb fem per a les sembres de primavera.

Arribem a casa i la meua tia estava ficada en farina. Estava cuinant una paella per a sis. Havia mort un pollastre i un conill del corral i havia preparat dos trossos per persona de cada un d'ells salant-los. En la paella, va posar oli d'oliva i va començar a fregir unes tires de pimentó roig a què li va posar un grapat de sal perquè no esguitara i va afegir els trossos de carn que va anant fregint a poc a poc donant-li voltes. Va retirar reservant els pimentons, va apartar als costats la carn i va afegir en el centre les verdures tallades: els fesols blancs (tavella), el garrofó que en temporada posava amb baina i la bajoqueta rogenca (rojet) . Havia fet una picada en el morter d'all, jolivert i pebre roig fullat què va mesclar amb una tomaca madura ratllada i tot junt ho va posar en la paella ofegant-ho amb la verdura.

Quan va veure que la tomaca havia reduït, va tirar tres gots d'arròs (450 grams) va remoure i va col·locar tot en el seu lloc, tirant nou gots d'aigua del pou. Una vegada disposat tot bé, va alimentar amb sarments el foc. Quan va començar a bullir va distribuir unes xonetes que prèviament hi havia bullit, va posar safrà en brins torrat i les tires de pimentó per damunt.

Entre 15 i 20 minuts entre foc fort, mig i els últims quatre o cinc minuts a foc de brases. Cal saber donar-li el punt, perquè, com dic jo, el socarrat no és arròs cremat, és saber donar-li el punt exacte de cocció perquè evapore tot el caldo i es caramel·litze en el fons de la paella tota la seua essència.