Borrar
Panellets. :: CHELO PEIRÓ SANCHIS
Records de la meua infància

Records de la meua infància

JUAN SALVADOR GAYÁ SASTRE

Sábado, 24 de octubre 2015, 00:11

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

Estava en el camp amb el meu iaio arreplegant herbes per a bullir, la meua tia s'havia encabotat a voler fer coques, perquè en una setmana ja anirien cap al poble a passar l'hivern. Volia fer la despedida, perquè les coques en el forn morú, per a poder a tornar a fer-les, perquè a casa no disposàvem d'eixe forn. La terra estava mullada, havia plogut amb intensitat en els últims dies. El camp estava verd, preciós, l'olor de terra. El dent de lleó (pixallits), els llicxons, la xicoria (camaroja), les roselles... anàvem agafant a mesura que el meu iaio m'ensenyava quines eren les bones per a bullir.

Però la vesprada anterior, el meu iaio s'havia deixat parades unes trampes (rateretes) amb unes olives madures, que al picar-la, es tancaven i enganxaven al pardal que la intentava mossegar. Les havia posat estratègicament col·locades entre els ceps que ja els queien els pampols. Estava entrant el tord perquè el temps acompanyava, que junt amb la merla negra, era molt apreciada per a cuinar-les amb oli i alls. A mi, la veritat que no em deia molt, però a casa dels meus iaios, era habitual cuinar-los, així, com fregits amb tomaca.

Arribem al bancal on estaven les trampes posades i el meu iaio m'espente perquè fóra a veure si havíem agafat quelcom. Hi havia lloc un muntonet de terra i sobre ell, havia soterrat la ratereta de què només sobreeixia l'oliva morada i brillant. A vegades posava com a esquer formigues amb ales, que al moure's al sol, atreia als pardalets que a l'intentar mossegar-la quedaven atrapats. Però això com dic, era per als pardalets. Hui anàvem de caça major, una merla, era una merla i no et dic els tords. Per a estos menesters havia lligat la trampa amb un fil d'empalomar a una estaca, perquè la força del pardal podia arrossegar la trampa i inclús portar-se-la. De vint-i-cinc trampes disposades en tot el bancal, vaig arreplegar més de vint. El meu iaio darrere tornant-les a parar per a tornar demà.

Amb el cabàs ple d'herbes i el morral ple de pardals arribem a la caseta més contents que unes pasqües. Les meues ties i la meua iaia estaven aqueferades. S'acostava Tots Sants i estaven elaborant un dolç que a mi em tornava boig, bo, a mi i a tots. Estaven fent «panellets» d'ametla. Com la meua curiositat no tenia fi, la primera cosa que pregunte és això com es feia i em van anar explicant.

Per cada 125 grams d'ametla pelada i mòlta, 75 grams de sucre, 4 cullerades d'aigua i un ou. La clara per a mesclar i el rovell per a untar-los. I pinyons.

Elaborem calfant l'aigua amb el sucre. Deixar bullir dos a tres minuts removent la mescla. Traure la cassola del foc i abocar l'ametla mòlta, mesclant amb paciència i afegint, en quant estiga tèbia la mescla, la clara de l'ou. Pastem fins que es quede una massa fina que no es pegue als dits.

Reservem en un lloc fresc almenys durant dos hores. Després anem formant boletes d'uns 25 grams, les untem amb el rovell, arrebossem amb pinyons i introduïm en el forn sobre paper d'enfornar durant 15 minuts a 190 graus. Traiem i tornem a untar amb rovell i mantenim en el forn 5 minuts més. I llest.

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios