Las Provincias
Records de la  meua infància

Records de la meua infància

LLa pansa ja l'havíem triada. El carro carregat fins a dalt de cabassos, ens dirigíem al magatzem que la CAS (Cooperativa Agrícola Sindical) de Gata tenia a Pedreguer per al seu pesat i entrega. El meu iaio era optimista perquè havia sentit que enguany s'aconseguiran bons preus en el mercat. De volta, les moreres dels costats de la carretera començaven a mostrar-nos que l'estiu havia acabat. Els seus fulls començaven a engroguir preludi de la tardor que venia. Passàrem pel bancal, on encara no havíem arreplegat el raïm de vi. Provant alguns grans denotem el seu punt de maduració. Junt amb els cabrerots de moscatell que no tardaríem a xafar i elaborar el vi.

El meu iaio havia arreplegat un «Bolo o Pa de Moro de garrofera» i que hui sé que es tracta del 'polyporus sulphureus', espècie de fong espongiforme, de color ataronjat, que ix adherit al tronc de la garrofera, el qual, una vegada agafat, es talla cuinant-se de molt diverses maneres i amb un sabor molt peculiar i agradable. Ho havia estat vigilant quasi una setmana fins que aconseguira el seu punt de maduresa que és quan més color té. Perquè segons em deia, després a mesura que perdia color també ho feia en sabor.

Els Bolos ixen a l'agost, setembre i octubre després dels temporals de pluja, coincidint la seua aparició amb l'arreplega de les garrofes, i poden arriben a tindre i pesar fins a dos o tres quilos, són molt escassos i en l'actualitat poc coneguts en la gastronomia.

La meua tia em va comptar que una vegada el va cuinar perquè estava molt tendre llavant-ho i tallant-ho a tires. En una paella va posar a fregir amb oli d'oliva, una ceba trossejada junt amb tires de pimentó roig, va afegir el Bolo, unes voltes, i va posar tomaca ratllada amb una poc de sucre. Va provar de sal i quan la tomaca començava a reduir perquè ja estava fregit ho retirà del foc i a mullar pa.

Però esta vegada, ho va voler cuinar amb arròs caldós. Així que cassola en el foc, poc d'oli d'oliva i va posar els trossos de Bolo com si de carn es tractara, poc de sal, va remoure i va afegir unes bajoques de careta trossejades i les va ofegar. A continuació, un poc de tomaca ratllada. Quan començava a reduir-se va afegir aigua fins a cobrir i un poc més. Uns vint minuts i va posar uns trossos de creïlles trencades i uns brins de safrà torrat esperant deu minuts més que va ser quan va tirar l'arròs i als vint minuts estava per a emplatar. Cal dir per a aquells que mai han provat eixe fong que el seu sabor és paregut al pollastre.