Borrar
Urgente Supermercados abiertos este Viernes Santo en Valencia: Horarios especiales
Records de la meua infància

Records de la meua infància

JUAN SALVADOR GAYÁ SASTRE

Sábado, 29 de agosto 2015, 00:19

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

Havia acabat la jornada de treball i els veïns, junt amb el meu iaio, s'assentaven a la fresca sobre la terra mullada davant del riurau. Es notaven els nervis previs a l'arreplega del raïm per a escaldar-lo. S'havien tret la petaca i s'estaven embolicant un cigarret disposats a comentar entre ells que dia tenien previst escaldar. La previsió del temps segons la ràdio era bona, però podia canviar si així ho feien els aires, que a estes altures de l'estiu podien canviar de sobte i portar pluja i humitat que seria fatal per a l'assecat de la pansa.

Comentava el tio Vicent de l'Esperanza que era el veí de baix, que tenia molts formiguers en l'era i que havien tapat els seus forats completament i que això no li agradava un pèl. Segons pareix, les formigues que havien estat recol·lectant tot l'estiu, sabien quan havia de vindre mal temps i taponaven les entrades en previsió de les pluges.

Xuplant de tant en tant el cigarro menjaven tramussos i empinaven la botella de vi amb una canya apegant alguns glops d'eixe vi peleò fet a casa. El meu iaio havia decidit escaldar el dissabte perquè començaria a tallar el raïm de moscatell el divendres. Ja havia quedat amb els meus pares i el meus tios que vindrien a ajudar. Al sentir això, em vaig posar contentíssim perquè eixe dia era molt especial per a tots, especialment per a mi. Seria un dia diferent i quasi el més important de l'any.

Hui havien anat de recapte i el sopar seria més fort d'allò més habitual. La meua tia Pepa estava fregint unes creïlles tallades a rodanxes fines. Hi havia dessalat el bull canviant-li diverses vegades l'aigua i ho havia tallat a trossos xicotets i ho va assecar amb un drap. En una paelleta, li va donar unes voltes en oli d'oliva i li va posar ceba tallada, va remoure i quan va començar a daurar-se va posar tomaca ratllada i un all i 'ñora' picats en el morter. Després ho va bolcar tot en una paella i va posar uns brins de safrà i l'arròs, va remoure perquè s'impregnara i va afegir el caldo de peix que havia fet anteriorment amb morralla. Les mesures segons comensals i com una paella normal. Quan va començar a reduir el caldo, va posar per damunt les creïlles fregides que havia guardat. Un plat senzill i molt saborós i sobretot en aquella època molt barat. Cuina de supervivència.

El meu iaio havia deixat el rogle per a anar a traure el barral de vi i uns xanglots de moscatell per a posar dins del poal amb aigua i baixar-los davall del pou perquè prengueren la temperatura ideal. En esta època sempre estava el moscatell en la taula perquè ens agradava de tant en tant anar mesclant-ho amb el que menjàvem.

La nit es feia cada vegada més present i se'n van anar tots a les seues respectives casetes. El meu iaio omplia el carburero amb unes pedres de carbur perquè quasi ja no es veia res.

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios