Secciones
Servicios
Destacamos
JUAN SALVADOR GAYÁ SASTRE
Sábado, 29 de agosto 2015, 00:19
Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.
Compartir
Havia acabat la jornada de treball i els veïns, junt amb el meu iaio, s'assentaven a la fresca sobre la terra mullada davant del riurau. Es notaven els nervis previs a l'arreplega del raïm per a escaldar-lo. S'havien tret la petaca i s'estaven embolicant un cigarret disposats a comentar entre ells que dia tenien previst escaldar. La previsió del temps segons la ràdio era bona, però podia canviar si així ho feien els aires, que a estes altures de l'estiu podien canviar de sobte i portar pluja i humitat que seria fatal per a l'assecat de la pansa.
Comentava el tio Vicent de l'Esperanza que era el veí de baix, que tenia molts formiguers en l'era i que havien tapat els seus forats completament i que això no li agradava un pèl. Segons pareix, les formigues que havien estat recol·lectant tot l'estiu, sabien quan havia de vindre mal temps i taponaven les entrades en previsió de les pluges.
Xuplant de tant en tant el cigarro menjaven tramussos i empinaven la botella de vi amb una canya apegant alguns glops d'eixe vi peleò fet a casa. El meu iaio havia decidit escaldar el dissabte perquè començaria a tallar el raïm de moscatell el divendres. Ja havia quedat amb els meus pares i el meus tios que vindrien a ajudar. Al sentir això, em vaig posar contentíssim perquè eixe dia era molt especial per a tots, especialment per a mi. Seria un dia diferent i quasi el més important de l'any.
Hui havien anat de recapte i el sopar seria més fort d'allò més habitual. La meua tia Pepa estava fregint unes creïlles tallades a rodanxes fines. Hi havia dessalat el bull canviant-li diverses vegades l'aigua i ho havia tallat a trossos xicotets i ho va assecar amb un drap. En una paelleta, li va donar unes voltes en oli d'oliva i li va posar ceba tallada, va remoure i quan va començar a daurar-se va posar tomaca ratllada i un all i 'ñora' picats en el morter. Després ho va bolcar tot en una paella i va posar uns brins de safrà i l'arròs, va remoure perquè s'impregnara i va afegir el caldo de peix que havia fet anteriorment amb morralla. Les mesures segons comensals i com una paella normal. Quan va començar a reduir el caldo, va posar per damunt les creïlles fregides que havia guardat. Un plat senzill i molt saborós i sobretot en aquella època molt barat. Cuina de supervivència.
El meu iaio havia deixat el rogle per a anar a traure el barral de vi i uns xanglots de moscatell per a posar dins del poal amb aigua i baixar-los davall del pou perquè prengueren la temperatura ideal. En esta època sempre estava el moscatell en la taula perquè ens agradava de tant en tant anar mesclant-ho amb el que menjàvem.
La nit es feia cada vegada més present i se'n van anar tots a les seues respectives casetes. El meu iaio omplia el carburero amb unes pedres de carbur perquè quasi ja no es veia res.
Publicidad
Publicidad
Te puede interesar
Horarios e itinerarios de la Semana Santa de Cádiz 2024
La Voz de Cádiz
Publicidad
Publicidad
Reporta un error en esta noticia
Comentar es una ventaja exclusiva para suscriptores
¿Ya eres suscriptor?
Inicia sesiónNecesitas ser suscriptor para poder votar.