TRISTEA I BONICOR DE L'AUTUMNE

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Encara que molts la tenen com estació trista i decadent no deixa de ser bonica per als romàntics i pintors i per a tots aquells que, sofocats per la calor d'agost, desigen ya refrescar-se un poquet. Es un temps de fulles grises i ocres, de multiplicar-se els dorats, de marrons que volen confondre's en la terra no per a ser soterrats com es fa en els detritus sino per a que queden sobre el sol com una catifa que guarda l'humitat de la nit, de la rosada, amagatall de cucs, sangrantanes i caragols. Ya no tenim tant de vert com per primavera, eixa que satina verdors arbòreus, plantes i brosses. I dona brillantor a les llegums siguen endivies o cols, eixes que el sol, al besar-les, les cremà pel seu ardor. Transformà, en el follage, verts en dorats. I les seues fulles, volantineres, al bufar un vent furiós, unes, corrent pareixen voler jugar a galop o a parat i disparat; atres, alcen el vol com les aus. Fulles i més fulles cauen dels arbres com pluja. Sembla que éstos volen despullar-se sense cap vergonya. O és que la Natura els ha dit que per a dormir és millor estar nuet. Aixina, puix, en autumne veus eixe espectàcul de «streap-tease» vegetal, lo mateix per l'horta, per dalt de les montanyes que per qualsevol jardí davant de la gent. Roures, figueres, armelers, albercoquers, cirerers, caquis, avellaners... es despullen diguent adeu al bon temps. Tots estos, desempellogant-se de la seua fullaraca van pareguent esquelets; aspades queden les seues rames, a on ya no podran ni pardalets ni muçols amagar-se quan ploga. Buscaran garroferes, tarongers, pins, eucaliptus i oliveres per allí guarir-se quan vullguen dormir o descansar del seu volander passeig.

Estació ésta que periclitarà cap a d'aquella de tapaboques i prunyons, eixa que ni li agrada al gat ni al vell, puix els dos en refrescar ya busquen la llar. Clar que tots no tenen, per desgràcia ni llar ni casa. Per lo tant lo mateix dorm un gat dins d'un contenedor que aponat baix del riu el vagabond. Trist espectàcul que empijorarà en vindre l'hivern. Prova de que canvia l'estació pero no el cor humà. Ahir com hui massa rics els hi ha i pobres més encara.

Fotos

Vídeos