LA TENDA D'ANGELETA LA DEL ROCO

MANUEL CASAÑA TARONCHER

De vegades recorde tendes, cases, escoles, racons i corrals que perque han format part de la meua vida passada no se me borren pel pas del temps, si no al contrari, quan més vell em faç més vives me les trobe en la ment. I recordant-les, pareix que me senta més jove. Aixina m'ocorre, ara, quan me'n recorde d'una tenda que encara mesurava en armuts, barcelles, quarterons i mesuretes. Era la d'Angeleta la del Roco, a la que anava a sovint -quan ma mare m'ho manava- a per dacsa o segó, civada o brisa i algun litro que atre de oli, si és que ne tenien. Preguntar-ho, podies, pero que te respongueren afirmativament, ya era una atra cançó, I és que tant el sucre com la farina, l'oli i l'arròs haver-los els hi havia, pero d'estraperlo i tenies que pagar massa car i, damunt, dir gràcies per haver-te-lo venut, puix perill tenia qui ho venia, si per allí apareixia un tricorni o l'aguacil després de fer bando pel cantó. Tenda que estava en front del mercat eixe de columnes de ferro i coberta d'uralita, lloc a on jugàvem els chiquets de vesprada, perque si plovia, no te banyaves; si fea calor, no te pegava el sol, i, si tenies fret t'aguantaves. Igual que quan te soltava un carchot el pare o el mestre per no contestar correctament la lliçó.

Mercat que el tenim ara, solitari, fet un monument a l'ahir i, al voltant d'ell, teníem la farmàcia de Fortea, la botiga de teles de Bonet, les carniceries de Trenco i de Leonor, la drogueria de Vicente, la paradeta de la tia Salvadora -a la que qualsevol chiquet hi s'acostava per a comprar un grapadet de chufes, de cacaus i de tramussos, un pirulí o uns cigarrets de llavoretes o de chocolate. També rondava per allí la vaqueria del germans Barra -en trull cap al carrer de Sant Roc-, el forn de Sanjuàn -sempre olent a romarí, a pi, i a lo que s'estiguera coent; olor que t'entrava pel nas i te rescolava, fent cosquerelles, arribant a la pancha. I en eixes rodalies tampoc faltava: estanc, peroler, espardenyer, tonyiner, plater, llanterner... i és que com, en casi tots els pobles prop del mercat, tenies professionals que te donaven la possibilitat del seu servici com de poder afaitar-te en la barberia de Tomàs o la de Toni. Llevat de diners, hi havia de tot. I, també, podies triar.

Fotos

Vídeos