SENTINT DIFERENTS CLOIXITS

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Vas pel carrer, i com cadascú parla al seu mòvil en veu alta, sents de tot. Aixina que pots be oure cloiximents de risa -per alguna cosa que li conten- o cloixides de dolor, si al caminar, li fan mal els renyons, la pancha o els quixals. I si vas per l'acera on hi haja arbres que solten fulla a bondó, la chafes i esta cloix, com te cloixen les bellotes i les taronges si les trapiges, puix ne són moltes les que pengen i massa les que hi ha per terra. Com les mores, quan maduren, que embruten bona cosa al caure. O les olives dels arbres que tenim en alguns jardinets i ni les arreplega l'Ajuntament ni tampoc deixen que ho facen els veïns a fi d'omplir-se alguna gerreta que atra i després adobar-les. Per lo que junt als papers, pots, tupers, pipes, corfes de cacaus, chicles que s'amollen a terra com si no hi haguera paperera i contenidor prop. Eixa brutea s'acumula, puix l'agranador/a passa una volta només i necessitaria estar passant tot lo dia per a mantindre carrer i aceres sense puntes de cigarro i papers. I, si ara, els tenim d'esta manera, abandonats, esperem a que arriben les falles d'ací poquet. Cloiximents ne tindrem i forts, per traques i castells. No aquells cloixits sorollosos de tramvies i trenets, els que, en prendre una poca velocitat, pareixia que s'anaven a trencar els vagons, éstos tremolaven -¿de por?- i cloixien igual que el pont de fusta quan els peatons passaven sobre ell. I és que cloixir se cluix contínuament. Quan se frig en la cuina, si te fas un perol de roses, si te tombes en el llit i tens el matalap fet en pallorfes, com si menges un galló de meló i t'esclata melós; o mossegues pruna o pera d'aigua.... També els núvols te cloixen si tronen. Aixina que, com dia, cloixits se senten de quan en quan perque també un cloixit te recorda el mastegar un pa recent tret del forn o si ne trenques un cantell, o quan el carro anava entre clots, pedres i pols i se queixaven les rodes, els eixos i els varals. O les castanyes al torrar-se a foc ardent, o al pegar-li mòs a un gra de raïm i éste rebenta cloixint ben sucós. Com nos ho recorda una cançoneta que arreplega Martí Gadea i diu. «Les cireres de l'Aluar són prou dolcetes i bones; mes les d'Almudaina, guanyen en ser cloixentes i grosses."

Fotos

Vídeos