SEMPRE PASSA LO MATEIX

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Tots els anys passa lo de sempre. Te ve el Nadal, el passes i te trobes cap un any nou. Esperes ilusionat, millorar, pero això, només, ocórre si Deu vol. Aixina que encetem fulla de calendari i diguem resignats, perque la «grossa» de la Loteria no nos ha tocat: «que tingam salut» i... el que no la tinga eixe sí que està perdut. I anem anant. Uns apressa i, atres, com podem, solament caminant. Que és quan, llavors, te poden dir: «¿A on vas?» A lo que aquell llaurador responia: «A l'horta. A lo que ixca. I si estàs prop de séquia pots trobar-te, volant, un parotet; una anguila dins del fanc o granota prenint el sol.» I és que la casualitat no te la posa davant de tu ningú. Te la trobes per un encert o per un vaivé de la fortuna. I per lo tant, d'esta manera ix u al carrer tots els dies: senyant-se, a fi de que no tropeçar en alguna bicicleta, coche o camió anant a pel diari o a pel pa del forn. Ixes, també, per vore lo que hi ha, ya que si te quedes en casa només t'enteres de lo que te puguen contar per la radio o per la tele, que mai és la pura veritat sino lo que ad aquells els interessa que cregues.

Ben cert és que, estos dies, cues ya no se fan, en totes les parades dels mercats, ni en cap botigueta de menjars. Ara, com hi ha rebaixes, caldrà aprofitar-se i comprar-te, samarreta, calcetins o pantalons; aquella bata o eixa brusa, encara que, al dia següent, tornes a l'almagasén perque lo que te comprares no te servia per a res. Perque no era una casualitat que te trobares una roba tant bonica i barata ya que al posar-te-la, de nou, veres més d'un defecte en el teixit o en la confecció. Aixina que tingueres que refer el camí de l'amagasén i, sense tantes presses com adés, comprar-te atra cosa de nou. Pero això no vol dir que no hi haja casualitats en la vida que, en ocasions, no t'òmpliguen l'ànima de satisfacció. Puix, com dia el poeta romà Ovidi: «Molts amors germinen en la casualitat. Tingam sempre a punt l'ham, perque, en el lloc que manco ho esperes, encontraràs la peixca.» Com també Anatole France -poeta i noveliste francés, premi Nobel de Literatura en 1921- apuntava: «Es precís en esta vida contar en la casualitat. Perque, ella no és atra cosa que la voluntat de Deu». Un regal que Ell sol fer.

Fotos

Vídeos