SANA ALBARSANA I LLIBRES

MANUEL CASAÑA TARONCHER

En el meu trosset de secà sue i bufe quan fa calor i se me gela el nas i les orelles en hivern. Ya lliure de de textos dels nets, repose. Ho faç perque el sol pica fort. Baix un pi o a l'ombra d'una garrofera melera, escolte els refilets dels pardalets i a la chicharra i al grill tocar el guitarró. I, si els núvols solten un sacsó d'aigua, totes les brosses se me posen contentes i me perfumen l'ambient. Llavors, m'arriben efluvis ambrosíacs de timó, romer, poliol, rabo de gat, olivarda que, en agraible barreja, s'ajunten als dels meus eucaliptus i llorer, i a la de dotzenes de clavells que m'esclaten a tot temps. I, ara, hi afig els d'una nova planta que tinc (com la tenia en mon antic corral): l'herba sana -albarsana o menta-, de lluentor verda i fresca. Eixa que fa poquet la viu ben templada pels margens de sendes boscoses lo mateix en la Vall d'Aran que per aquelles voreres de riuets riallers austriacs en Haschendorf i Klagenfurt, no llunt de Viena. Estos perfums de variades herbes que hi ha pel món -i les tenim ben prop- a voltes ni els sentim per emborrachar-nos lo artificial. Fet per química, eixa mateixa que entra pels llibres i te transforma la lletra per culpa de les mantàfules que fan casi tots els polítics a canvi de traure negoci encara que siga venent la llengua del poble i els seus més nobles sentiments. Aixina que, com els dia, aprofitant que estem en vacacions nets i yayo, apartem eixos llibres plens de "doncs, aleshores, nosaltres, d'avui i ja som aquí i es reuneixen i discuteixen, per veure el mal que parlen i pijor escriuen", puix és temps de parlar valencià al sà i al pla sense cap de vergonya. Arraconem, en plaer, aquells llibres i espere que, un dia, aparega algún valent reivindicant lo nostre. Mentrimentres, procure que els meus nets puguen llegir actuals autors valencians -no catalanisats- o els vells d'ahir que de sal ne tenien sobrada per a poder riure's i passar-ho fenomenal. Com eixe «Ensisam de totes herbes» de F. Palanca Roca del que dia l'autor: «Gicoteta galeria de cuadros de costums populars valencianes. Cuadros pintats -no al oli- pero sí ab algun pesic de sal, pols de canella y granets de pebre.»

Fotos

Vídeos