RELLONGES AMAGATS DE BOJACA

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Recorde que mon yayo Vicent, els dumenges, solia agafar el seu Roskopf i se'l posava en la chaqueta o en la bojaqueta del pantaló, omplia la seua petaca de tabac, no s'oblidava d'agafar l'encenedor de cordeta ni el paper de fumar. Aixina anava cap al cassino en la certea de saber l'hora en que devia tornar a casa per a dinar. Quan llaurava en l'horta, rellonge ningún li fea falta. En vore el sol a on estava, endevinava l'hora. O mirava l'ombra d'un arbre i sempre encertava. Pero com en el cassino pel fum que hi havia el sol no el trobava, d'ahí que li calia el rellonge per a estar puntualment en taula i que la yaya no s'amoinara. Allà en aquell lloc era a on les hores passaven volant. Sense fer un gran gasto -un café o unes armeletes- se podia jugar parlant mal del Govern encara que no sempre en veu alta. (Per si alguna mosca fea de borinot i anava a una atra taula i ho contava.) Encara no es parlava de futbolistes. Si acàs de toreros i de boxeadors. Del torero local eren els comentaris. Del Galtito que després fon el banderiller Martínez Moncada; o de boxeig, del Tigre d'Alfara. Els majors si no parlaven mal de Franco ho feen molt be d'estos deportistes locals, com ho feren més tart de Pascual el «Llavanero», de Ricardo, dels Tendillo....

Com els dia, el rellonge del meu yayo era un Roskopf, rellonge que fon premiat en París perque va reduir el número de peces -de 160 a 57- a fi d'abaratar el preu i que molts ya el pogueren comprar. Va rebre el nom de «rellonge del proletari» que es com li dien en 1867. El seu rellonger fon Georges-Frédéric Roskopf, un súbdit suís.

L'atre rellonge de bojaca que encara el tinc per casa és un Cima, regal que li feren a mon pare al casar-se els companyons de taller de «LAS PROVINCIAS» on ell fon un dels primers llinotipistes d'este periòdic junt als germans Aliaga, Lleopold Piles, Martí, Pascual, Vilata, Escandell. Rellonge que com ya no se'l posava nos servia als meus amiguets i a mi per a cronometrar els partits de fútbol que feyem en botons. Per a posar en marcha el Roskopf se movien les sagetes manualment; després se donava corda. Vaig fer yo lo mateix en el Cima i me quedí en mija sageta en la mà.

Rellonges éstos que ya no se veuen penjant de cap pantaló o chaqueta com abans.

Fotos

Vídeos