PALMATÒRIES, CANELES I CIRIS

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Ahir, quan se treballava de sol a lluna i inclús de sol a sol, una volta l'astre rei s'amagava, vees per no tindre pereta encesa en la casa, cóm apareixien palmatòries per tots els costats duguent ciris o caneletes de llum tremolosa. Eixes que la parròquia regalava el dia de la Candelària o aquells ciris que sobraren passades les processons de les festes del poble. I és que, per aquell temps, l'electricitat solia faltar quan més la necessitaves i, també, perque podia donar-se alguna tronada i calia encendre-li alguna caneleta a Santa Bàrbera per a que ploguera una bona pluja, pero que no caiguera cap forta pedregada. El pa escassejava, per això el rosegó dur -arremullat- no sempre era per a les gallines. Cantell que sobrava es guardava en un saquet o en una gerreta, ya que no totes les semanes se podia feindre farina i dur-la al forn a coure. Mancava fins l'aigua potable. Per això encara en algunes cases hi havia pou -o aljup- per a que quan l'aigua no brollara per l'aixeta es poara per a poder fer la bugada o és duya l'aigua de l'horta d'un pou de rec o de la la sèquia més propenca, perquè, per aquells dies, aquella passava ben clareta. També calia buscar a on comprar l'oli per a fregir o la farina per a pastar, perque el pa que racionaven era roïn i escàs.

Dies de posguerra en els que el fet de viure en salut, d'alçar-te del llit i poder prendre't un got de llet en sopes ya era pur milacre. T'asseciaven el cos: l'eixida del sol, els quefers, un boniato bollit i badallar en l'esperança de tindre millor llibertat. Mentres que els chiquets, sempre que podien, jugaven, al carrer, en pots, billets de tren, tacons de sabates, canyes, telles. Poquets joguets tenien que no foren els que ells se fabricaven. Els diners, els pares, els volien per a comprar menjar i per a les medicines que calia pagar-les en casa del potecari. Pero el cas és que la pobreta llum d'un ciri -gros o prim- servia per a que la mare poguera fer el sopar i que el yayo i la yaya tallaren les creïlles que el fill tenia que sembrar. Gràcies a una canela se solien triar els fesols o els cigrons per a l'arròs o l'olla del sendemà, eixa que duya més ossos que carn i més naps i creïlles que cuixes de gallina o crestes de galls.

Fotos

Vídeos