OLIVARDA I RABET DE GAT

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Estes dos herbes medicinals les tenia sempre en casa de la meua yaya Francisqueta, penjades en l'andana, junt als rastres de tomates i unes quantes gàvies de cagarneres i gafarrons. I estaven allí durant tot l'any perque el rabet de gat bollit li calmava el dolor de pancha que patia de quan en quan i perque el yayo es pegava, a sovint, colps en l'horta i per ad això guardava esta boja apegalosa que és l'olivarda. Puix picada i posada sobre una moradura feya desaparéixer tota sanc negra i desinfectava la ferida. Dien també en Biar -com ho senyala Joan Pellicer en el seu 'Costumari botànic'- que baixa la tensió sanguínea, trau les pedres del renyó, lleva el colesterol i l'usen, ademés, per a donar color a la pansa escaldada, en Murla, Ròtova, Barx i Orcha.

L'olivarda, científicament denominada 'Dittrichia viscosa' -recordant a l'alemà que molt la va estudiar, Manfred Dittrich- també se diu 'Imula viscosa'. Imula que és l'epítet d'Helena de Troya. Aquella que va plorar molt quan Teseo la va raptar i les seues llàgrimes caigudes a terra feren brotar l'olivarda. (Cosa que se la pot creure o no, que tampoc passa res si ho dubta). És considerada com fort atraent de molts insectes depredadors -per eixemple els mírids- que fan pols a la polilla de la tomata i a l'aranya roja. El nom d'olivarda li ve perque ella és refugi natural d' un heminòpter enemic natural de la mosca de l'oliva. Aixina que si vosté té oliveres i olivarda per les seus vores, poques olives tindrà cucades.

El rabet de gat, punjoset i groguet, encara me creix en el meu trocet de secà, junt als romers. Yo el deixe que vixca en pau. I és que me pot servir en cas de tindre diarrea o cucs; per a netejar ferides i per a rebaixar els ulls unflats. Adés en mon poble s'empleava per a curar grips, faringitis i bronquitis, eixes que, en fer un poquet de fret, sempre t'aguaiten. Recorde que dos bons doctors en Medicina -don Paco Trenco i don Emili Ramón Llin- dien tenint el mateix parer: «No sempre hi ha que cridar al mege i, després, tindre que anar a la farmàcia. Si, en casa tens herbetes te pots apanyar». Clar que hui açò no se fa i, si se fera, no hi hauria tanta gent en l'ambulatori i manco en la boticaria.

Fotos

Vídeos