LLENYERA PLENA I LLAR ENCESA

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Aixina era cóm se sentia content el meu besyayo quan arribava del secà tremolant pel fret: si tenia la llenyera plena i la llar encesa. I me'n recorde, ara, quan he passat més fret que mai. No sé si per que el fea o perque yo el sentia. Pero el cas és que els hiverns, sent els mateixos no se notem com adés. Estem més protegits, millor alimentats que en aquells temps de postguerra, a on pot ser que no tingueres pa per a pegar-li mòs, pero sí conca en la que podies calfar-te quan pel carrer molta era la gelor. Com la que t'entrava pels badalls de les finestres o per les portes corcades del balcó. I llenyera solia tindre-la tot el que podia reblida de troncs i branquetes. Llenya que venia del secà - del garroferal, vinya, armelar i oliveral- que era en lo que es feya foc en la cuina o la llar, no solament per l'hivern si no també els dumenges per a coure la paella com si estigueres en la montanya. Aixina que, allà, o en la mateixa cuina que tenia un llarc fumeral, se cremava la llenya verda, fent bona cosa de fum, i la llenya seca, eixa que donava molta llum. Ben prop solia estar el gat -quan tenia la venia de l'ama de casa- i el gos, si el deixaven passar; cosa que era difícil de conseguir puix encara les prebendes que tenen els de hui no les havien conseguit. El lloc d'ell era el corral o la quadra. I si no estava d'acort i lladrava protestant, a lo pijor, se quedava inclús a domir en el mateix carrer.

Prunyons els chiquets i els majors ne teníem més que hui, com els constipats. Clar que, abans, se curaven -o no- en cataplasmes i tisanes d'herbes, bafs d'eucaliptus o covant en el llit. De vegades, ni s'avisava al mege, ¿per a qué si te dia lo mateix que la yaya?: «Això no és res; d'ací uns dies ya estaràs be.» Ara, tenim antibiòtics, pastilles i medicines de tots els colors i gusts. Semblen «chuches» dolcíssims. En canvi, ahir, només senties que t'anaven a donar aigua de carabanya o unes culleradetes d'oli ricí botaves del llit i dies que ya estaves millor. I també si veïes cóm fumava la cataplasma que anaven a posar-te sobre la pancha... Res paregut a lo d'ara: medicines en gust a fresa i a llimó que donen ganes d'estar en el llit. I damunt tenint la televisió i el mòvil per a fer-te companyia.

Fotos

Vídeos