Borrar
Urgente Muere el mecenas Castellano Comenge

SE CONFORMEN EN POC

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Viernes, 29 de diciembre 2017, 00:29

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

Recorde un e-mail que m'envià el meu amic Ramon Sampedro 'Chispa' -valencianiste cent per cent- demostrant-me ¡en quan poc se conformen alguns, mentres, atres, ansien tant! Em fea conéixer una entrevista que li fa Víctor M. Amela a Moussa Ag Assarid. A la primera pregunta de l'entrevistador va respondre: «No sé l'edat que tinc. Vaig nàixer en el Sahara on hi ha gent, pero no, papers. He segut pastor de gamells, cabres, corders i vaques; hui, estudie Gestió en l'Universitat de Montpellier. Era un nòmada com els tres millons que se dediquen a pasturar gamells per un regne infinit ple de silenci.» Més tart, a la pregunta de que si el món en el que vivia i el que ara té són diferents respon: «Allí cada cosa propícia felicitat. Simplement el fet d'estar junts dona gran alegria. Allà ningú somia arribar a ser, ¡perque cadascú ya és! I, també allí, per la nit, només mirem que les estreles mentres, vosatres veeu la TV.» A seguit, conta que en el desert mai hi ha aglomeració ni de coches ni de gent, perque «allí ningú vol adelantar a ningú. Vosatres teniu de tot i mai ne teniu prou. Vos queixeu. Vos encadeneu de per vida a un banc, i l'ànsia de posseir vos dona presses i frenesí.»

Ara, quan m'enrecorde d'aquella entrevista i estem a punt d'encetar un any més, veig cóm en poc alguns se conformen i són feliços i, en canvi, moltes atres persones caminen sempre massa atrafegades -polítics, empresaris i treballadors...- entre les quals rar és trobar a una que te diga: ya ne tinc prou, no desige res més. I és que la cosa està clara: quan més tens més ansies. Com també, pots constatar que qui puja no sempre és el més honrat i qui va per baix siga un desgraciat. «Allí en la tranquilitat del desert pots sentir inclús el batec del teu cor», dia Mussa Ag Assarid. «Clar, no tenim rellonge... pero tenim temps, per a fruir la pau i viure sense envejar.» ¿A on està la vera felicitat?, me pose, llavors, a pensar. Perque com se sol dir i aixina passa, uns mullen i atres dijunen, o com dia el meu yayo: «No te calfes molt el cap perque en este món sempre voràs que uns llauren, i, atres, menen, compren i venen».

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios