Borrar

AQUELL PARAIGÜER D'ABANS

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Viernes, 19 de enero 2018, 00:17

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

Perque estos dies passats nos ha fet un vent fort i la pluja res ha mullat és per lo que m'he enrecordat de lo que dien els vells del meu poble fa anys: «El paraigüer només vol que ploga i faça fort vent.» I és que si plou, tot lo món busca el paraigües i, si ix al carrer, fent vent d'aquella manera, molts són els paraigües que se trenquen -i hui més que mai- i pot tindre faena per a dies i dies. Clar que això passava ahir, quan de veres plovia a sovint i en cantitat. Hui, no, que arriben els núvols eixuts i, si goteja un poc, pareix que caiga pols en lloc d'aigua clara. (Eixa que omplia pous i aljups, i a l'horta be que l'alegrava). També, com adés casi ningú tenia coche -en mon poble yo només veïa passar el del doctor D. Emili Ramon Llin, l'autobús de Brosseta i algún camió de transport-, aixina que solament fitaves gent en paraigües -o sacs fent-los de caputxa al carreter i llaurador que anava o venia de son treball. Ara, ya se sap que això no passa. Tot lo món va ben equipat: en gabardines, impermeables, gorres, capots i caputxes, boines o capells o en paraigües barats -d'eixos que venen els chinencs- i que duren tant retepoquet que pareixen fets de paper de fumar, perque si foren fets de paper d'estrassa, segur que durarien molt més.

Dies passats, tinguerem vent sobrat per envolar cacherulos i fret per a no eixir al carrer. La pluja nos passà de llarc. Pareix que en lloc de ploure, en Valéncia, els núvols estornuden. Pero això sí Eol s'ha passejat a gust. Bufà en força. Verem, com ya és de costum, paraigües trencats pel carrer. Perque qui, al seu mànec s'aferrava, li'l va girar del revés i ya les varetes no les ha pogut posar be. I, tampoc, com ahir veus pel carrer al paraigüer que sentat a la porta de casa te l'apanyava, qui té el paraigües d'eixa manera, l'amolla, puix ningú li'l podria arreglar. En canvi, abans, hi també, el sabater t'apanyava les sabates o el granerer te feya granera en la mateixa acera que estava el matalafer batent en ritme els matalaps o el llanterner fent-te un foguer d'un poal trencat o un perol foradat. Pero ara, per sort, tenim al «chino» eixe que té de tot i no car. Pot ser que siga l'amo del gimnasi i del bar del costat. Si no és el mateix, el cas és que se pareixen molt.

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios