Las Provincias

RICA TOMATA, POMA D'OR

Vora 60 varietats de tomates se cultiven per tot lo món (Anna rusiam, applause, cherokee purple, kumato, valenciana.) que són pura delícia en ensalades i fregits des de fa un montó d'anys. Tants que conten que per Perú, Equador, Colombia, Bolívia i Chile ya les consumien 700 anys abans de Crist, mentres que en Europa començàrem en el segle XVI.

La paraula 'tomata' ve de 'tomatl' (llengua náhuatl=azteca). I significa 'tom' grossa i 'atl' aïgua, és dir: aigua grossa, per tindre eixe fruit un suc espés. Els romans, que foren els primers que en Europa les tastaren, les anomenaren 'amatorium pomun'=poma de l'amor. I, més tart 'pomodoro' ya que les que els arribaren eren groguetes com l'or. Pero hui les tenim de molts colors, roses, roges, verdes, grogues, casi negres, chicotetes i grans, de pell fina i atres dura, abombades, en forma de pera i redones o com pimentons, i, segons d'a on vinguen les tens més dures de pell, més boniques, pero en manco sabor que les d'ahir.

La tomata ha estat present en tota cuina, pero, adés, més.. Al poc de temps de collir-les, ya les tenies en una ensalada, fregides o, bollides i pelades, dins de botelles, feta conserva. O enrastrades i penjades en les vigues de la casa. Allí, en lloc orejat, s'eixamoraven i no se podrien. També podies vore rastres d'alls, panolles, pimentons, pebreres. No sols els veïes, ací i allà, sino que, ans, els oloraves. Com també algún meló de tot l'any que sols de vore'l se te banyaven els llavis.

I per recordar aquells rastres apunte ací el troç d' una cançoneta que se dia per la Vall d'Albaida: «Ama nostra, tu que portes / el conill p'a mostra, / si és gran i està gros, / el faràs, la mitat, en arròs, / l'atra mitat, en cassola; / l'atre pocórum el faràs / en tomata i pimentórum / in saecula seculórum.»

Tomata que en EE.UU. també va crear una confussió, puix no sabien definir-la si com verdura o fruit. I és que les hortalices tenien que pagar impost i els fruits, no. I com la tomata naix d'una flor, la Cort suprema d'aquell gran país acabà dient que era fruit i, en conseqüència, el seu govern recaudà manco diners eixa volta. Pero, segur, que ne recaudaria per un atre concepte, al poquet de temps, molts més encara.