Cóm se volen

VICENT RAMON CALATAYUD

Dies en arrere una convocatòria ratpenatista reunia, a saló ple, un grapat de socis i simpatisants. Distints partits valencians anaven a debatre públicament els modos de convergir. Tres directius feren patent la seua plena identificació en valencianitat i son afany per redimir-nos de la manca de representació que patim en les Corts, perque el pes dels centralismes Madrit/Barcelona sempre pren a Valéncia com a moneda de canvi. Tenen raó, pero ¿quí li poa el cascavell al gat? Mentres anaven i venien, a voltes emocionant per la generosa i pot ser utòpica postura, me venia al cap el Prf. San Valero Aparici, qui a mijans dels setanta, en una clausura dels Cursos de Llengua eixamplà els conceptes 'Poble, cultura i llengua' i ho feu de manera tan clara que ANUBAR, Ediciones, del també catedràtic ANtonio UBieto ARteta, per la mà directora i física de Mª Desamparados Cabanes mamprenia, en sa transcripció al castellà, el primer títul de 'Temas valencianos'. Se'n feren -artesania pura- una cinquantena d'aquells fulls, en temes ben interessants, que frenaren l'intoxicació que empestava les aules. Hui té massa enverinats crònics. Pensava en l'idea de SanValero; els que debatien dilluns passat la tenien; pero cóm alvançar és mes difícil. La majoria hui estem despagats dels polítics, perque són uns descreguts. La seua manca de fe ni els fa reparar en la Biblia, en ella trobarien camí: Jesús apela a la generositat dels apòstols. Que predicaren la caritat, posant-se en el lloc dels demés i donant eixemple de germania «que diguem de vosatros mireu cóm es volen». És el ABC programàtic i val per a qui es sent triat a endreçar camins: reptar a l'excelència generosa; lo demés ya ha caducat. «Si som lo que som, serem», diu també San Valero, pero hem de recuperar, el ser valencians, per oberts i generosos.

Fotos

Vídeos