CAR BES VELL I BARAT NOVELL

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Una de les coses que més me va estranyar a l'arribar a París - allà pels 50- fon que se besaven molt. Sempre que es trobaven en un amic o amiga, al presentar-los un foraster, en casa, en el carrer... I ho dic sincerament, a mi, aquell besuqueig me pareixia massa exagerat, puix, per ací, besos extrafamiliars eren rars o no es veïen. Clar que ara pense, era temps en que dejunàvem de tot: de llibertat, de tabac, pa, oli, sucre... com també per a combregar, puix tenies que estar sense menjar hores per a no caure en pecat. Dejunar no era difícil, era ben fàcil. Lo difícil era no deixar de badallar. Ara, quan veig cóm prolifera el bes, entre desconeguts, no sé si l'influència ha segut deguda als francesos o als de l'Est. Yo recorde a mon besyayo que, quan per Nadal els rebesnets el felicitàvem, mai nos permitia donar-li un bes en la cara. Nos allargava la mà, puix, dia, que en ella un treballador se guanyava el pa. O t'afegia: «a ningú li agrada besar a un vell, per por a que se li apegue el rovell.». És per lo que t'oferia la mà arrugada de dits nervuts com els eixarments. Pero hui en dia, tot lo món besa a qui vol o a qui pot; lo mateix els futbolistes després de fer gol, que el torero, la banya del bou mentres el toreja, o u al seu gos quan el porta en cordell o solt.

Curiós m'ha resultat saber que la costum del besos ve dels foguins. Ells bevien l'aigua amorrant-se als llacs I, besant als bebés, els passaven el líquit. Amor que manifestaven en l'illa de Trobiand (Melanesia) els amants buscant-se els polls del cap; els chinencs, frotant-se els nassos, i els grecs se besaven el cabell, els ulls i rara vegada les mans, puix, éstes les guardaven lliures per a tirar-se de les orelles. Digué el cabrer de Teòcrit: «Ya no vullc a Alcip, perque l'última volta que li portí un colom no me tirà de les orelles al abraçar-lo». Després, ya valgué tot. No devades demanava un poeta: «Dame, amor, besos sin cuento / asida de mis cabellos, / y mil y mil ciento tras ellos / y, tras ellos, mil y ciento / y, después, / de muchos millares, tres; / y porque nadie lo sienta / desbaratemos la cuenta / y contemos al revés».

Fotos

Vídeos