Secciones
Servicios
Destacamos
MANUEL CASAÑA TARONCHER
Viernes, 15 de junio 2018, 10:10
Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.
Compartir
Per molt que me passege pel meu poble -carrer amunt, carrer avall- no veig, com adés, finestres baixetes. Ara, estan, casi totes, ben altes i en reixes de ferro tancades. Perque aixina i tot a d'algú li han entrat en casa no per la porta sino pel balcó. I pot ser que per això ya no guipes tantes d'aquelles que donaven ad algún dormitori o al menjador en taula i la botija al mig.
Com yo treballava de nit, i molt matí aplegava a casa, mai tocava l'anella per por a despertar a les meues germanes. Posava la mà en la finestra entrebadallada -que donava a l'alcova de ma mare- i agafava la clau. Que yo hi entrava només s'enterava el meu gat. I és que les claus no eren menudetes com són les actuals. Ni les portes s'obrien pulsant cap botonet. Per a obrir un pati, en la capital estava el vigilant, i, en el poble, cadascú s'apanyava com podia, pero pocs o ningú que yo sàpia s'enduya carregat el mig kilo de clau, si anava al cine, al cassino o al teatre.
Finestres, rasant terra, les hi havia en qualsevol poblet i també per la capital. Finestres que donaven a un dormitori, saleta o menjador i, si dotorejaves per elles, inclús podies fitar el corral i a l'ama donant dacsa a les gallines. O a l'espardenyer fent cordeta, al sabater posant tacons i miges soles; al matalafer batusant un matalap; al ferrer posant les ferradures a un cavall, i al cadirer arreglant el cul d'una cadira, el d'una engrunsadora o les correges d'un catret. Tot això ho podia vore yo en el meu carrer, com, per atres, se veïen artesans desenrollant el seu ofici a la mateixa llum que entrava pel carrer o pel corral. Llum, claror del dia, que be s'aprofitava perque mala electricitat teníem -pobra i cara- i sí que se treballava per dins de casa a la lluminositat d'una llar, d'un ciri, d'una canela o d'un cresol fumant i cremant oli.
Com ara les cases han creixcut, també les finestres han alçat el vol. Com les gàbies de cagarneres i gafarrons que no se veuen ya ni penjades en les bigues de l'entrada d'una casa ni en barana de balcó. Com tampoc cap pare chiula cridant a son fill o net per a dinar ya que per a advertir-lo té el móvil que els entreté a jóvens i vells i el tenen també per a enterar-se de qui els ha cridat i, després, fer-li cas o no.
Publicidad
Publicidad
Te puede interesar
TodoAlicante
Publicidad
Publicidad
Reporta un error en esta noticia
Comentar es una ventaja exclusiva para suscriptores
¿Ya eres suscriptor?
Inicia sesiónNecesitas ser suscriptor para poder votar.