Borrar
Urgente Aemet anuncia el regreso de lluvias y tormentas a la Comunitat este viernes

YA NO VEIG FINESTRES BAIXETES

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Viernes, 15 de junio 2018, 10:10

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

Per molt que me passege pel meu poble -carrer amunt, carrer avall- no veig, com adés, finestres baixetes. Ara, estan, casi totes, ben altes i en reixes de ferro tancades. Perque aixina i tot a d'algú li han entrat en casa no per la porta sino pel balcó. I pot ser que per això ya no guipes tantes d'aquelles que donaven ad algún dormitori o al menjador en taula i la botija al mig.

Com yo treballava de nit, i molt matí aplegava a casa, mai tocava l'anella per por a despertar a les meues germanes. Posava la mà en la finestra entrebadallada -que donava a l'alcova de ma mare- i agafava la clau. Que yo hi entrava només s'enterava el meu gat. I és que les claus no eren menudetes com són les actuals. Ni les portes s'obrien pulsant cap botonet. Per a obrir un pati, en la capital estava el vigilant, i, en el poble, cadascú s'apanyava com podia, pero pocs o ningú que yo sàpia s'enduya carregat el mig kilo de clau, si anava al cine, al cassino o al teatre.

Finestres, rasant terra, les hi havia en qualsevol poblet i també per la capital. Finestres que donaven a un dormitori, saleta o menjador i, si dotorejaves per elles, inclús podies fitar el corral i a l'ama donant dacsa a les gallines. O a l'espardenyer fent cordeta, al sabater posant tacons i miges soles; al matalafer batusant un matalap; al ferrer posant les ferradures a un cavall, i al cadirer arreglant el cul d'una cadira, el d'una engrunsadora o les correges d'un catret. Tot això ho podia vore yo en el meu carrer, com, per atres, se veïen artesans desenrollant el seu ofici a la mateixa llum que entrava pel carrer o pel corral. Llum, claror del dia, que be s'aprofitava perque mala electricitat teníem -pobra i cara- i sí que se treballava per dins de casa a la lluminositat d'una llar, d'un ciri, d'una canela o d'un cresol fumant i cremant oli.

Com ara les cases han creixcut, també les finestres han alçat el vol. Com les gàbies de cagarneres i gafarrons que no se veuen ya ni penjades en les bigues de l'entrada d'una casa ni en barana de balcó. Com tampoc cap pare chiula cridant a son fill o net per a dinar ya que per a advertir-lo té el móvil que els entreté a jóvens i vells i el tenen també per a enterar-se de qui els ha cridat i, després, fer-li cas o no.

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios