Tribunals d'Aigües. Un patrimoni cultural y jurídic necessari

Tribunals d'Aigües. Un patrimoni cultural y jurídic necessari
irene marsilla

El pròxim dijous dia 22 de febrer, a les 16,30 hores i en la sèu de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, es celebrarà una jornada titulada «Tribunals d'Aigües. Un patrimoni cultural i jurídic necessari». Per primera volta en la ciutat de Valéncia es reunirà en un mateix acte a quatre tribunals que poden considerar-se tradicionals i consuetudinaris, açò és, els reconeguts com a tals en l'artícul 19 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, Tribunal de les Aigües de la Vega de Valéncia i el Consell d'Hòmens Bons de l'Horta de Múrcia; aixina com també els que aspiren a ser reconeguts, el Jujat Privatiu d'Aigües d'Oriola, i el recentment recuperat Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia de l'Horta d'Aldaya.

La gran majoria dels valencians, per no dir tots, coneixen be l'existència del Tribunal de les Aigües de Valéncia. És ben sabut que uns llauros, en els seus brusons negres i la seua llengua valenciana, es reunix puntualment per a resoldre qüestions de séquies de la Vega de Valéncia en la porta dels apòstols de la catedral de Valéncia cada dijous a les dotze del migdia. Pero poc més sol conéixer-se habitualment, llevat, està clar, per a qui haja tingut la molèstia i la sòrt de consultar l'important bibliografia dedicada al Tribunal de les Aigües. Sense ànim d'exhaustivitat, i entre les de consulta obligada, la magna obra de Daniel Sala Giner, el famós llibre de Vicente Giner Boira, aixina com, per als més especialistes en dret, el profunt treball del professor Víctor Fairén Guillén, o la més recent obra colectiva publicada per la Institució Alfons el Magnànim sobre claus jurídiques del Tribunal de les Aigües de Valéncia.

La Jornada serà una magnífica oportunitat per a profundisar en el coneiximent d'estos tribunals, sempre respectats pero no sempre coneguts. Temes centrals seran els de la seua organisació, accés, ubicació, procediment, resolució, eixecució, i tot sense oblidar la problemàtica que atenen. Per a respondre a estes qüestions es contarà en la participació de l'advocat Javier Pastor Madalena, en estos moments i entre atres càrrecs, assessor jurídic de la séquia de Mislata; en el president del Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia d'Aldaya; en l'advocat Juan Jesús Sánchez López, secretari General de la Junta de Hacendados de la Huerta de Murcia; en l'advocat Miguel P. Mazón Balaguer, secretari del Jujat Privatiu d'Aigües d'Oriola; i, per últim, en l'historiador i expert en el Tribunal de les Aigües, Daniel Sala Giner.

Resultarà sense dubte útil per a poder valorar l'important patrimoni que representen tots estos tribunals d'aigües, principalment ubicats en la Comunitat Valenciana, encara que no exclusivament. Precisament en relació en esta importància, contrasta el fet de que justament en una terra que ha contat històricament en tan destacables institucions jurídiques com foren principalment els furs de Valéncia com un dels més desenrollats i alvançats, actualment el Tribunal Constitucional haja interpretat l'artícul 149.1.8 de la Constitució de tal modo que hi haja frustrat la possibilitat pràctica de desenroll d'un dret civil valencià llevat que s'acredite que en el moment d'entrada en vigor de la Constitució subsistira a través de la costum.

La jornada, ademés de tot, serà una oportunitat immillorable per a reivindicar, una volta més, el reconeiximent del Jujat Privatiu d'Aigües d'Oriola com a tribunal tradicional i consuetudinari en els térmens de l'artícul 125 de la Constitució espanyola i, per tant, per a que adquirixca la condició d'orgue jurisdiccional i s'equipare així als atres tribunals ya reconeguts.

Hem de recordar que, a petició del Juge, Jesús Abadia, a la llavors presidenta de la diputació d'Alacant, Luisa Pastor, el 7 de març de 2013 la Diputació d'Alacant va instar al govern espanyol el reconeiximent d'este jujat com a orgue jurisdiccional. Esta petició es fundava en el fet de que este tribunal impartix justícia des de temps immemorial. A lo manco des de l'época de la dominació àrap, ha servit per a resoldre conflictes entre regants per mig de normes consuetudinàries. S'insta el reconeiximent d'esta forma perque, tractant-se d'una norma objecte de regulació en la Llei Orgànica del Poder Judicial, la competència està reservada al llegislatiu estatal, qui és, en definitiva, qui deu procedir a este reconeiximent. A continuació, el passat 5 de març de 2014, el Ple dels Corts valencianes, per unanimitat de tots els grups, reconeixent els mèrits històrics i el dret de que el Jujat Privatiu d'Aigües d'Oriola siga considerat com a tribunal tradicional i consuetudinari i, per tant, adquirixca la categoria d'orgue jurisdiccional, insten al Consell de la Generalitat per a que es dirigixca al govern espanyol i recapte la presentació d'un proyecte de llei de modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial, solicitant al Congrés dels Diputats i al Senat el seu respal al mateix.

Des de fa ya casi quatre anys, ¿algú s'ha preocupat o s'ha molestat en fer alguna gestió per a que el llegislador estatal procedixca de forma coherent en el reconeiximent i consideració que mereix el Jujat Privatiu d'Aigües d'Oriola? Molt em tem que poc o res s'ha fet. ¿Acàs no ha aplegat esta petició a Madrit? ¿Algú ha recordat en el Ministeri de Justícia que té este tema pendent? ¿Algun dels i de les nostres representants en el parlament espanyol s'ha molestat en posar este tema en l'agenda de treball? Puix sembla que ha caigut en l'oblit, i, per això, mentres comencen a fer el seu treball, la Jornada servirà per a recordar que els valencians tenim un atre tema més a l'espera de que en Madrit se nos preste alguna atenció.

I anem sumant i sumant gotes, ya vorem en quina es desborda el got.

Fotos

Vídeos