Tingam la festa en pau

ÒSCAR RUEDA
Viernes, 6 octubre 2017, 11:44

Diu l'infalible Llei de Murphy que «quan una cosa va malament, sempre pot anar pijor». Lo que estem vivint estos dies nos enfronta al vèrtic d'uns acontenyiments davant els quals una majoria de la població -en mans del bon, regular o mal fer d'uns representants triats una volta cada quatre anys- assistix en una mescla d'inquietut i impotència a la degradació i banalisació de dinàmiques i conceptes que fa poc veïem com a inamovibles i plenament consolidats.

Tenen raó els que diuen que la llei està per a ser complida, i que el chantage d'aquells que es boten la llei -per importants en calitat o numerosos en cantitat que siguen- no deu fer que la llei deixe de complir-se; mes que siga per a ser canviada, si cal, des dels procediments que la pròpia llei preveu. Procediments establits precisament per a assegurar que el canvi representa en veritat un sentir majoritari de la població -més majoritari quant més trascendent i irreversible és el canvi llegislatiu- i no una veleïtat irresponsable i puntual d'uns efímers representants polítics.

Pero tenen raó també els que diuen que no resoldrem el problema només en 'mà dura' i aplicant la llei en tot el seu pes. Per baix dels insensats polítics catalans que volen arrastrar a tot un poble al desastre, subjau una enorme massa de persones, de totes les ideologies, edats i condicions, que, exacerbades en la seua natural catalanitat, se mouen més pel sentiment que per la raó. Vullgam o no, els sentiments no es llegislen: se senten. I és en el camp dels sentiments a on la dinàmica d'acció i reacció -implacable físicament, pero també emocionalment- actua sense compassió. A on l'image val més que mil paraules. A on el populisme i la polarisació social -de totes bandes- pot fer el seu agost. I a on tots deuen comprendre que el concepte d'Espanya, si nos engloba a tots, ni es viu ni es proclama ni es pot cultivar en uns mateixos modos i unes mateixes estètiques -ni en una mateixa llengua- en Valladolit que en Girona.

Aplicar la llei, sense deixar d'establir un fil de comunicació entre discrepants que destense l'ambient social, és la difícil equació. Pero veent els polítics que tenim -en Catalunya, en tota Espanya- el panorama és negre. Que el ple a on supostament Puigdemont vol declarar unilateralment l'independència es programe per a un 9 d'octubre no sé si és una maldicció del destí o una jugada mestra d'eixos que volen impondre-nos una 'nació' que no se'ls acaba en el Sénia, sino en el Segura. Pero els valencians tindrem la festa en pau. Per lo matí, en la secular provessó en la que valencians de tota condició proclamarem en positiu la nostra valencianitat, com sempre havem fet i continuarem fent. Per la vesprada, a on esperem que radicals d'un i atre signe, d'eixos que no es representen més que ad ells mateixos, no aporten més mala fel a una societat que només vol viure en pau i convivència.

Secciones
Servicios