La terra no és plana

Este fet, inacceptable per a qualsevol fill de veí no ideologisat, tornà a ser tractat per la nostra oficialitat en la doble moral, l'hipocresia i el sarcasme en els que acostuma ventilar a qui discrepa en els seus postulats identitaris. (Encara que vingué be comprovar que el mapeta ya estava penjat allí quan els que governaven eren d'un atre partit polític 'muy valenciano y mucho valenciano', en el qual, supostament, la nostra identitat estava sana i segura).

Lo més resenyable de tot és l'implacabilitat dels epítets. Qui estiga en contra dels 'països catalans', necessàriament ha de ser sospitós de dretisme, de colaboracionisme 'peper' o be de tindre un coeficient intelectual 'borderline', comparable en qui afirma que la terra és plana. Per ad estos predicadors autocolocats (en totes les accepcions de la paraula 'colocar') per damunt del be i del mal, ningú que estiga en el seu juí negaria que els 'països catalans' existixen i que, ademés, com a 'innegable fet científic', han de quedar fòra de qualsevol escrutini, no ya sentimental, sino racional i no sabem si també diví. 'Roma locuta, causa finita': a callar, i si no vols que te lleve la subvenció, ya saps lo que has de fer i cóm has d'escriure.

Si 'ciència' i 'infalibilitat dogmàtica' són, per definició, incompatibles, la doble falàcia en la que es sustenten estos arguments iluminats és mayúscula. Els 'països catalans' existixen perque (segons ells) els qui els defenen tenen autoritat «indiscutible» en la matèria (açò és: «La llei de la gravetat és verdadera perque ho digué Newton»), lo qual és una falàcia 'ad verecundiam' de llibre. Si algú alça la veu per a posar en dubte la veritat revelada, llavors l'argumentació, diuen, deu ser falsa perque, supostament, el seu emissor és políticament conservador, parla castellà (o pijor, valencià 'blaver') o no sap fer la O en un canut: una falàcia 'ad hominem' que trobem també en els manuals bàsics de filosofia. Galileo sabria de qué parlem...

Puix no, senyors d'Escola ¿Valenciana?: els mapes dels 'països catalans', incloent el Racó d'Ademús o la ciutat d'Oriola, com el que penja en Benicàssim, no responen a ningun argument científic, sino a un argument polític i ideològic: la construcció d'una nació d'artifici que s'autosustenta en una visió parcial, falaç i interessada de la personalitat llingüística valenciana i de la seua història per a manipular, confondre i discriminar al discrepant. Ya n'hi ha prou. La terra no és plana, i Valéncia i la llengua valenciana existixen.