El Síndic i la llengua valenciana

ÒSCAR RUEDA

D'històrica es pot calificar la decisió del Síndic d'Agravis de solicitar als responsables de l'Ajuntament de Valéncia i de la Conselleria d'Educació que no discriminen als usuaris de la normativa de la RACV. El dictamen té l'orige en una queixa del Casal Bernat i Baldoví per motius ben coneguts: per una banda, la pretensió de la Junta Central Fallera d'excloure del Llibre Oficial Faller als escritors usuaris de les normes de la RACV; per l'atra, el canvi en les bases reguladores de la Conselleria d'Educació per a la concesió d'ajudes econòmiques destinades a la promoció de l'us del valencià en l'àmbit de les festes de les Falles, de la Magdalena i de les Fogueres de 2016, consistent en l'imposició de la normativa de la AVL per a poder optar a qualsevol ajuda o premi.

El Síndic, en desenroll de les seues competències de defensa dels drets dels administrats, ha estimat les reclamacions de l'entitat cultural, que sustentava la solicitut en la necessitat de respectar l'artícul 20 de la Constitució Espanyola, que consagra el dret a la llibertat d'expressió i de creació lliterària. Davant la solicitut de l'entitat cultural, el Síndic, prenint «com a punt de partida el principi de tolerància i pluralitat que sempre han integrat les Falles de Valéncia, les festes de la Magdalena de Castelló o les Fogueres d'Alacant», aixina com també l'acort de la AVL de 9/2/2005, recomana a l'Ajuntament de Valéncia i la Conselleria d'Educació que promoguen les actuacions necessàries per a que «es respecte en el llibre oficial faller el criteri llingüístic que cada colaborador trie per a la seua obra i que tots ells tinguen accés a les ajudes i subvencions públiques en termes d'igualtat efectiva i sense cap discriminació per a la promoció i us del valencià».

Més allà dels necessaris efectes que deu tindre esta resolució tant en l'edició de 2018 del Llibre Oficial Faller com en les bases que hauran de regular el concurs de llibrets de la Conselleria de l'any que ve, són immediates tres conclusions. Una: el problema que propicia la discriminació oficial del valencianisme idiomàtic no és llegal, sino de voluntat política. Dos: l'obligatorietat d'usar les recomanacions normatives de la AVL en actes administratius (i que per cert, moltes administracions incomplixen per imposició de la Direcció General de Política Llingüística) acaba a on escomença la lliure decisió de creadors i entitats privades d'utilisar la normativa valenciana en la seua producció. Tres: encara que la resolució es circumscriu a l'àmbit faller, és perfectament extrapolable a uns atres àmbits a on entitats de la solera de Lo Rat Penat o la pròpia RACV s'han vist desprovistes d'importants ajudes econòmiques a les que tenen perfecte dret, simplement per culpa de l'interpretació rigorista i lesiva cap als drets fonamentals que de la normativa vigent realisen alguns representants polítics.

Fotos

Vídeos