Salvem els Jocs Florals

ÒSCAR RUEDA

Ho sentim pels polítics en verdadera vocació de servici, pero cada volta que obrim el diari nos convencem més de que la política és, com digué l'inefable Groucho Marx, l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar en acabant els remeis equivocats.

Si res no ho remedia, la centenària entitat Lo Rat Penat no podrà celebrar enguany la cerimònia dels Jocs Florals en el teatre Principal. Tenint en conte que, des de que es recuperà en 1879 esta antiga tradició, sempre s'han celebrat allí excepte en contades ocasions -be perque es suspengueren a causa d'una epidèmia o de la guerra civil, be perque alguna situació especial recomanà triar un lloc distint-, la decisió personal de la senyora diputada Rosa Pérez se pot calificar de desgraciadament històrica.

Alega Pérez que no es poden fer en el Principal «sortejos, cerimònies d'entrega de premis, de graduació, rifes ni, en general, actes de caràcter no cultural, no relacionats en les arts escèniques o de categoria amateur». Més allà de resultar discutibles alguns dels condicionants imposts per a retallar les possibilitats d'us d'un recint històric com el Principal -i que duraran, provablement, lo que dure la senyora diputada en el seu càrrec-, negarem la major: els Jocs Florals no són evidentment un sorteig o una rifa, pero tampoc una simple entrega de premis. Al contrari: són una manifestació cultural de primera magnitut, que hereten la tradició dels Jocs Florals trobadorescs de l'Edat Mija i constituïxen un pont entre el passat, el present i el futur de la cultura i la llengua valencianes. Els Jocs Florals són, sí, un certamen lliterari en el que llògicament s'otorguen premis; pero no premis del bingo o trofeus de la lliga de truc o dòmino, sino reconeiximents a les millors obres de poesia, novela, investigació i ensaig presentades als diferents jurats. Aborrona, en este sentit, llegir la nòmina de premiats en estos 138 anys d'història, perque són lo millor de les lletres valencianes que han donat el sigle XIX, el XX i lo que duem de XXI.

Pero és que si nos centrem en l'acte, no pot alegar-se ni per un instant que no es tracte d'un acontenyiment d'alta cultura. Un acte que s'inicia en un concert de la Banda Municipal de Valéncia i continua en la rebuda de la Regina dels Jocs Florals, la llectura del poema guanyador de la Flor Natural i el discurs del mantenedor. Per no parlar del seu simbolisme, indissolublement lligat a una escenografia -en la Cadira d'Or com a exponent màxim- i al teatre Principal; construït, cap recordar, sobre les ruïnes de l'antiga Casa dels Ballesters del Centenar de la Ploma, la milícia foral que protegia a la Senyera quan eixia a la batalla.

En qualsevol atre lloc del món civilisat, els Jocs Florals serien considerats un be d'interés cultural de primera magnitut. Pero Valéncia 'is different'. O està per civilisar, que també pot ser...

Fotos

Vídeos