Reviscolant

VICENT RAMON CALATAYUD

Hui, segon dia de més i de Pasqua. Festiu i berenador per als enamorats de les tradicions valencianes: mona i cachirulo, ous pintats, llonganissa eixamorada i lletuga d'encisam; corda per a saltar i rogle per a ballar. La primavera, flors que seran frutes; fulles que verdejaran brancam en els arbres; contagiant als cossos i justificant l'aleluya dels qui creem: la Resurrecció, que ve sobre la mort de la matèria. Bona fita per a seguir avant, desllapisant-nos quimeres, amprades guerres, estèrils mentires i destorbadores enveges. Trellat.

Perque és precís seguir, reviscolant esperances i denunciant lo que tant encangrena a la veritat: la Llengua valenciana, inerme escusa i trampa normativisadora de les universitats esclaves; les escoles lligades a una errada destrucció de la valencianitat idiomática i calcant els pelegrins interessos catalinos. Açò, si no fora massa, ya prou s'amostra per les buanyes endenyades en gregaris cremadors de símbols democràtics i alavalentadors de colpistes, justament empresonats.

Ací, res és prou per a impondre catalanisació, contra pares indefensos; minva de mijos per a eixamplar la cultura, si no té aire sardaner; bojaques trencades per a una TV sucursal de Sant Cugat... I als discapacitats, ni Santa Mònica per compromís acull; els malalts 'al montón' que aguarden pacients, que és lo seu, perque dia que passa més prop estarem de la 'millora' definitiva. Ya nos sobrarà, hospital, pensió, etc.

Per a la nostra desgràcia lo que realment sobren són polítics, mentres no renuncien a demagògies i prebendes, nepotismes i pesebres ben provists, per a perdre el temps enredrant madeixes que normalment estan ben enfilades, per a justificar sous i càrrecs... ¿I el poble? Que s'eixugue en treball i austeritat, ara que el dia allarga.

Fotos

Vídeos