Recuperant-nos

VICENT RAMON CALATAYUD

Mes que ad algú se li embarreren, les Falles han servit per al retorn idiomàtic. La llengua valenciana, en boca i ploma dels seus usuaris, és natural que intentem conservar-la. Bo serà eixamplar son recorregut, mai de manera impositiva, ni contra ningú. Perque la volem neta en sa funció de comunicar-nos. Encara que els sigles a manca d'oficialisació li feren perdre part de l'inméns llustre, no se pot historiar la lliteratura espanyola si excloem als escritors valencians que la conrearen, fixaren i enaltiren, en tot temps la nostra i manco als poetes del sigle XV. Tots ells orgullosos d'escriure «en la llengua del seu poble». Per això nos pega malament que al nostre patriarca Ausias March nos el furten i li canvien la naixença. I les Falles, perque venen del poble pla: artesans, menestrals, comerciants i llauradors, han mantingut el parlar propi; per mimetisme el contagien als novells aveïnats.

La rebelia a certes impostures, la crítica chamarrusquera... solen produir-se millor en la llengua del carrer. En valencià, com si no feriren tan agudes i malsonants les expressions, per això els fallers mereixen reconeiximent en esta llavor d'interés identitari. En tal d'ajudar-los en la tasca recuperadora, saben que poden contar en el Diccionari General de la llengua valenciana penjat en internet apenes demanar-ho en eixes paraules; també està la Gramàtica, sense dubtes de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana; la majoria de falles gogen del propi poeta festiu, per a fer en el llibret la relació i explicació de la falla. Rebugem l'any novell l'acció catalanisadora que nos corca. No podem admetre x en chiquet, orchata o chufa; l'arròs sempre ha segut en fesols, no amb; els aquets no són fallers, són arcaismes, Este, esta, sonen be, etc. Tingam present la pròpia fonètica i escriurem che, no xe. En 2019 recuperem la llengua viva valenciana.

Fotos

Vídeos