En recort de D. José

ENRIC ESTEVE

El 15 de febrer se complí un any de la mort de D. José Climent. La Catedral de Valéncia estava plena. La gent guardava silenci mentres sonava el Concert Extraordinari que recordava la figura sempre present del Pare Climent. Sense dubte l'home que millor ha entés la música sacra, el canonge que ha tingut al seu càrrec totes les celebracions religioses que s'adornaven en la música i el cant en la nostra Catedral.

Dia D. José que la música era el camí més directe per a arribar a Deu. Per això la cultivava en tant mirament, perque estava preparant el camí que li serviria per a arribar fins a l'Altíssim. Un camí que en els últims temps acariciava quan dia que ya estava preparat, que ya tenia ganes de ser cridat per Deu i reposar junts als qui havien segut els seus mestres i la raó de la seua existència.

Pero D. José ademés de la seua música m'oferia a mi molt més. M'oferia l'abraç obert de qui havia fet de la caritat, de la preocupació pels demés una de les raons de la seua existència. I en eixe camí, en eixe practicar de la bondat i defendre lo que era just, oblidant-se de les ofenses i defenent a qui creïa necessitat el trobí sempre. En moments difícils, de dubtes, de perill, quan les ganes d'abandonar-ho tot se me feen presents allí estava ell oferint-me la seua ajuda i el seu sabi consell.

Estigué sempre al meu costat en la Junta de Govern de Lo Rat Penat i allí descobrí la seua profunda valencianitat, el tesor d'amor que reservava per a l'història, la cultura i la llengua valenciana. A soles en eixe moment quan decobria la falsetat dels qui volen destruir la nostra herència era el moment en que el seu geni aïrat apareixia. Defensor de tot lo valencià mai permeté al seu costat la mentira i la falsetat.

D. José, en el meu recort quedarà per sempre la seua cridada dels dissabtes.

Fotos

Vídeos