SE QUEIXEM, SEMPRE, DE TOT

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Ara, perque s'ofeguem de la calor; adés, perque feya massa fret o perque no plovia i, si plou, perque cau poqueta aigua... El cas é que les queixes abonden i estem, queixant-nos sense parar, per a vore si Deu nos ajuda i nos soluciona algún que atre problema dels molts que tenim cadascú. Preguem per a poder cobrar la paga a la fi de mes. Que Facenda no nos frixca la bojaca al fer nostra declaració de la Renda. Que els nostres fills no perguen son treball; que els nets aproven totes les matèries escolars... I, sobre tot, que ningú caiga malalt i no tropece, quan ixca al carrer, en cap bicicleta o cordellet, eixe que du el veí per a passejar al gosset i, com si estiguera envolant un cachirulo cada vegada li solta més fil . Mentrimentres, tenim calor de dia i per la nit; a l'alba, a migdia i al vespre. Hui, demà i despusdemà. Pero el cas és que motius de queixes i llaments ne tenim de sobra, i per si els nostres problemes personals no foren prou per a embastar un dolent ganyit, quan als governants els passa pel cap qualsevol nou destarifo això fa que aumenten i nos cabregen. I és si no ne teníem bastant en les obres del carril bici, el retràs horari del pas del bus i els seus canvis de trayecte, te lleven i posen noves plaquetes en els carrers, fan desaparèixer alguns busts, per no ser del seu color polític i gust; s'agrana sí, pero nets no estan els carrers.... Aixina que, quan obris les pàgines del diari, te trobes en una nova ideeta que ha tingut un edil per a que te pugues cabrejar un poquet més. Yo me pregunte: ¿per a qué s'eixamplaren les aceres? ¿Per a que pogueren jugar els chiquets per allí, ya que no ho poden fer-ho al mig del carrer? Puix, no. Les aceres estan més plenes que abans. De tauletes i cadires, de gossets, passejant-se al seu aire i parant-se ací i allà o be per arruixar o be per a 'd-f-kr'. O te passa una bicicleta a tota virolla, demostrant-te que l'acera hui és molt més perillosa que abans, quan els veïns hi eixien a sopar a la fresca. Se queixa qui està esperant el bus i no aplega, i si aplega, de ple que va, passa de llarc; qui veu rates i escarabats per la nit... De lo bruts i secs que estan els jardins... I me calle, si no, no pararé de queixar.

Fotos

Vídeos