Lo primer, el llaurador

ENRIC ESTEVE

Quan se parla de Valéncia en qualsevol lloc del món i en qualsevol part de la nostra història, sempre l'horta valenciana està present. Ya els nostres poetes musulmans la nomenaven el paraís que Deu havia creat per a disfrute dels hòmens. Per a la gent del nostre temps l'horta representa un espai vert a on la vida no és fàcil perque la collita sempre està en mans del caprig de la naturalea, eixa naturalea que a la vegada nos pot oferir lo millor o lo pijor.

Poc valorem al llaurador que és l'home que la fa possible. Aquell que des de que el sol allumena fins que se pert en l'ocàs no fa una atra cosa que no siga treballar. Llaurar la terra, sembrar-la i arreplegar la collita, i sempre lluitar per a poder oferir-li a la terra allò que més necessita: l'aigua.

Quantes nits passades a la serena esperant l'hora en la que poder alçar la llosa que fa possible l'entrada de l'aigua. Un aigua que fa germinar lo que està sembrat. Quantes hores se passa el llaurador mirant al cel per a saber que ninguna pedregada, ninguna sequia, farà perillar el treball de tot l'any. Quants dies esperant que algun comerciant li oferixca un preu just per la collita i no s'haja de perdre en el camp.

Hui se parla molt de salvar l'horta, pero si no cuidem al llaurador, estos se veuen obligats a deixar el seu treball de tota la vida per a poder viure dignament i abandonar unes terres heretades i que són tot per ad ells.

Benvingudes siguen les campanyes per a salvar l'horta, pero millor seran les campanyes per a salvar al llaurador. Aquelles campanyes que salvaguarden i respecten el seu treball sabent que la seua collita serà valorada i que els preus dels seus productes estaran en relació directa en el treball i en l'esforç realisat. Salvem l'horta pero salvem abans a l'home que la fa possible perque salvant al llaurador, salvarem l'horta.

Fotos

Vídeos