MOLTES FLORS PEL RECORT

MANUEL CASAÑA TARONCHER

I és aixina perque des de que vaig nàixer en casa de N'Angeleta -senyora a la que ma mare cuidava i allí varem viure- vaig gojar uns anys en els que eixia al corral i tenia un gran jardí ple d'arbres i de flors de colors i olors distints.

Hi havia, primer, a dos mans, retafila de cociets. Parra a una banda, gesmiler a l'atra. Després, bassa en peixets. I per ací i per allà: plataner, pereres, pomeres, albercoquer, figuera, cirueler... De lo que més m'enrecorde és del mandarí de fruits de sabor pur enchís. Flors, a manta. Teníem jardiner que plantava lo que li pareixia: tomates, pimentons, fesols, cacaus, creïlles, carlotes, encisams, chirivies... Aixina que ma mare, quan tenia que fer el dinar o el sopar només li faltava la carn o el peix, puix ous també ne teníem en el ponedor o entre els rosers. Vore això per a un chiquet era molt divertit, com quan un pollet o patet -que s'havien escapat del galliner- caïa en la bassa i no podia eixir. Tot seguit acodíem al rescat i passat el perill éste, començava a passejar-se mirant fixament entre les violeteres per vore si trobava algún cuquet o caragolet. Tampoc allí faltava el sopador, a on, més d'un dumenge, alguns companyers de treball de mon pare en LAS PROVINCIAS: Besó. Aranda, Martí, Carrascosa, Progreso... sopaven. Ma mare els feya d'aperitiu caragolà. Caragols que també els buscava yo pel jardí, puix com tenia sempre molta humitat i verdor, abondaven en barbaritat. Estos mateixos campanyers de mon pare, foren meus quan yo hi entrí a treballar més tart, i me dien lo d'a gust que passaven aquelles nits d'estiu olorant el perfum de tantes flors que hi havia. I és que teníem un bon jardiner, expert coneixedor de plantes i flors que sempre estava femant els cociets, renovant la terra i regant-los per a fruir, més tart, a partir de maig el seu perfum, quan esclataven els clavells, margarites, roses, hortènsies, tulipans, orquídees, gesmils... com també el cirerer, les pereres, pomeres, bresquillers i tarongers. Allò era un fermós verger. Ni a hores d'ara m'envegen, ací, els Vivers ni el jardí de Monforte... per la poca flor que tenen plantada.

Fotos

Vídeos