Mentirosos i covarts

ENRIC ESTEVE

Durant molts anys he conegut a polítics honests, complidors de la seua paraula, valents per a assumir i resoldre els problemes i dotats d'un coneiximent i d'un amor a la nostra història, a la nostra cultura i a l'identitat valenciana, que els feyen dignes mereixedors del seu càrrec. Hui resulta difícil trobar un polític que reunixca estes condicions, ya que lo que veem és a hòmens i dònes que han fet del càrrec públic el seu mig de vida, a gent corrupta que ha utilisat el poder per a enriquir-se i a persones que fan de la mentira la seua forma natural d'actuar. Verdaders traïdors que fugen dels problemes i preferixen deixar-los córrer; polítics, mentirosos i covarts que a soles assumixen els proyectes d'un pancatalanisme que vol fer de Valéncia un tros de l'imperi catalaniste.

I entre esta gent que rebuja lo nostre, està el desconegut president de la Diputació de Valéncia, un home que no és conseqüent en el seu càrrec ya que deixa que els seus subordinats anulen les seues decisions. Polític que reunix en el seu quefer la mentira i la covardia, perque utilisa arguments falsos per a negar la cessió del Teatre Principal a l'institució cultural continuadora de la Renaixença Valenciana delegant la seua decisió en una persona destrellatada que desprecia lo valencià.

Afirmar que els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia són una simple entrega de premis demostra l'ignorància d'estos dos personages cap a la cultura valenciana i també reflexa l'odi a lo valencià que els caracterisa. Deurien saber que este certamen recull, junt en el poeta guanyador de la Flor Natural, en la Regina i en el Mantenedor que parla de les glòries de la Pàtria Valenciana, una tradició que es remonta al sigle XII com a part essencial de la cultura occitana.

¿Mereixen estos vividors el jornal que els paguem els valencians?

Fotos

Vídeos