Secciones
Servicios
Destacamos
MANUEL CASAÑA TARONCHER
Viernes, 20 de abril 2018, 12:57
Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.
Compartir
Esta és l'obra de Vicent Ramon Gil i Andreu que va rebre el premi de Narrativa del Piló de Burjassot, ex aequo en la novela 'Vert i taronja', de Lucas Grao i Silvestre en la última edició d'eixa noble institució cultural. Novela que, filant entre lo històric i lo fictici, urdix un entramat narratiu amé donant per resultat una agradable llectura. Text que s'enriquix en numeroses fites històriques -religioses i polítiques- valencianes des d'un principi i al llarc de tot el llibre molt ben desenrollat.
Resulta interessant la descripció d'aquell món medieval, vixcut per moros, judeus i cristians; ara entre lluites fratricides; després, durant anys de mijana pau i tranquilitat. La vida d'aquells valencians -artesans i llauradors-, cadascú vivint a la seua manera i professant sa personal religió-, mesclava costums, treballs i festes que enriquiren el Regne de Valéncia. Molt gran fon el seu cultiu de les lletres -impressors i escritors- que en un segle d'or de la Literatura va descollar. Si l'objectiu d'un autor és guanyar-se el favor dels llectors, crec que éste l'ha conseguit sobradament.
Perque la novela resulta atractiva i agradable, puix cada capítul que encetes, encara que varie la temàtica, no deixa de ser fàcil i ben motivador el tema i intrigant l'entramat del relat. Eixe que està ben treballat, fruit de la fantasia i de llargues investigacions. Els personages que nos recorda, sent enormement renombrats per épics tels fa normals, humans i reals. Com el simpàtic dolçainer, coetaneu de sant Vicent Ferrer que feu milacres en un món pecador i políticament convulsiu i complex. Les descripcions de la barraca del yayo, dels camps que llaurava i de les collites que son pare feya dos voltes a l'any -foren de cebes i forment o de creïlles, faves i melons- són trossets de recorts que, al ser tant nostres, conviden a l'enyorança d'una horta que teníem i que s'està morint per l'oblit o falta d'ajudes. En aquell poble -més d'estar en el carrer que el d'ara- s'hi veïen més capellans, frares, artesans i chiquets que hui. Pot ser que igual, de lladres, embaucadors i malfaeners en els que ballava el graciós Blayet, dolçainer que els feïa entretindre, gràcies a les seues faranduleries i al seu art per a crear música.
Publicidad
Publicidad
Te puede interesar
Publicidad
Publicidad
Reporta un error en esta noticia
Comentar es una ventaja exclusiva para suscriptores
¿Ya eres suscriptor?
Inicia sesiónNecesitas ser suscriptor para poder votar.