La memòria històrica de la nostra Universitat

La memòria històrica de la nostra Universitat
Janis Skribans

Per fí una miqueta de memòria històrica universitària. La Facultat de Filologia de la UV s'afig als actes que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat, GAV, Associació d'Escritors en Llengua Valenciana i moltes atres associacions venen celebrant enguany per a commemorar el centenari de la creació en l'Universitat Lliterària de Valéncia en 1918 de la primera Càtedra de Llengua Valenciana, per iniciativa del Centre de Cultura Valenciana, hui RACV, i regentada pel filòlec de Benimarfull Lluís Fullana Mira.

Ya havem explicat en alguna atra ocasió que este diari, LAS PROVINCIA, donava la notícia el 26 de giner de 1918, escrita per T. Llorente Falcó: «Tenemos ya la satisfacción de poder anunciar al público la fecha de la inauguración de la cátedra de lengua valenciana, a cargo del sabio filólogo reverendo Padre Luís Fullana, y al hacerlo, un deber de gratitud le obliga a expresar su reconocimiento al digno rector de esta Universidad Literaria, doctor don Rafael Pastor, y a la facultad de Filología y Letras [...] por la cooperación que han prestado a la labor del Centro de Cultura». I el diari tornava a parlar de la primera lliçó en estes paraules: «(enero 1918), se verificó en nuestra Universidad Literaria la apertura de la càtedra de lengua valenciana, a cargo del reverendo Padre Luis Fullana, creada por el Centro de Cultura Valenciana. El ilustre filólogo acudió a la Universidad acompañado por una comisión del Centro de Cultura Valenciana y, hechas las presentaciones de rúbrica, el Padre Fullana dio su primera lección en el aula número 7, asistiendo a esta primera clase el señor rector, con gran número de catedráticos y alumnos».

Durant dèu anys el filòlec Fullana impartí, gratis et amore, les seues lliçons de llengua valenciana, pero la càtedra fon suprimida en 1928 en la Dictadura de Primo de Ribera, puix se temia que fomentara el separatisme, pero ¿per qué no es restablí la càtedra quan acabà la dictadura? ¿quí impedí que es restablira? Fem memòria històrica i vejam com ho explicà l'acadèmic JF. Ballester-Olmos i Anguís en el seu discurs del 3 de març, Dia de la Llengua Valenciana, enguany dedicat a la Càtedra de Llengua Valenciana i al filòlec Lluís Fullana: «[...] Finalisada la Dictadura (28-2-1930) el Centre de Cultura Valenciana demanà el restabliment de la càtedra i dos mesos més tart (3-4-1930) la junta de govern de l'Universitat havia acordat donar conformitat a la petició. Pero, passà el curs següent (1930-1931) i, arribat el final del curs, [...] el tema estava pendent de resolució. Escomençà el nou curs 1931-32 i, ya proclamada la República, l'Universitat reorganisà el seu Institut d'Idiomes, un orgue en l'estructura del qual estava inclosa la càtedra de Llengua Valenciana. El nou director d'est Institut, Luis Gonzalvo, nomenat per la junta de govern, se manifestà contrari (21-X-1931) a la reinstauració de la càtedra de valencià, regentada pel Pare Fullana. Ballester-Olms reproduïx l'escrit de Gonzalvo al rector a on diu per qué es nega a la continuïtat de la càtedra, puix «era amparada per l'Universitat i explicada en una de les seues aules, pero instituïda i tècnicament regida per una entitat cultural aliena a l'Universitat; el professor encarregat d'ella no fon designat per l'Universitat, ni percebia un haver fix com els demés professors de l'Institut, per ser gratuïta la matrícula d'eixa assignatura», afegint Gonzalvo que «la ciencia del lenguaje valenciano no está hecha y la Universidad no puede enseñar lo que no existe». Deixa clar Ballester-Olmos que: «L'Universitat d'esta manera i en la seua Junta de Govern de decembre de 1931 anulava la càtedra, se deslligava del Centre de Cultura Valenciana i plantejava una nova formulació del valencià en la creació d'un orgue propi que estudiara la llengua valenciana, lo que donà lloc al naiximent d'un Seminari de Filologia valenciana que dirigiria Manuel Sanchis Guarner [...].

Ni la reobertura de la càtedra ni la rehabilitació de les classes se conseguiren, encara que fon una petició constant a l'Universitat a lo llarc de tota l'etapa republicana».

És dir, que la mateixa Universitat de Valéncia que el dia 2 de maig d'enguany celebra en un acte titulat '100 anys de la càtedra de llengua i literatura valencianes a la Universitat de València', organisat pel Departament de Filologia Catalana, entre uns atres, és qui fa 87 anys acabà en la càtedra de llengua valenciana i la deixà morir en la cuneta. Ara s'entén el per qué el Departament de Filologia Valenciana, en el que molts estudiàrem, ara es diu de Filologia Catalana.

Pero la malintencionada memòria històrica de l'establishment alienat que està aponat en el Departament de Filologia Catalana de la nostra Universitat no queda ací. Si nos fixem en el títul que du l'acte universitari vorem que no diu 'Càtedra de Llengua Valenciana', els del Departament de Filologia Catalana no podien engolir que la denominació històrica de 'llengua valenciana' apareguera en un acte organisat per ells, aixina que manipulen el nom de la càtedra posant allò de 'llengua i literatura valencianes', quan eixe no fon mai el nom de la càtedra ni Fullana parlava de lliteratura en les seues lliçons, que eren de llengua, de llengua valenciana en ortografia, gramàtica i vocabulari propis i valencians, no el catalanesc ortopèdic que ara usen en l'Universitat. Fem-li memòria als valencians i a tota l'Universitat, pero bona memòria, i fem ciència també, pero no la ciència ficció que fa el susdit Departament, cosa que la nostra Universitat no hauria de consentir.

Fotos

Vídeos