L'escut de la Generalitat

ÒSCAR RUEDA

Per a no deixar d'avorrir-nos, el 'restyling' que la Generalitat ha volgut fer en el seu logotip també està generant polèmica. L'Acadèmia de Genealogia i Heràldica considera que, en els canvis de disseny de la corona, en la que s'han suprimit els florons i perles reals, «s'ha degradat l'escut del Regne de Valéncia a un vescomtat».

L'escut fon creat per Pere II el Cerimoniós durant el seu regnat (entre 1336 i 1387; notem que Jaume I mai l'usà, puix regnà el sigle anterior). El monarca, només com a emblema personal, afegí sobre el 'senyal real' (les barres roges sobre fondo groc, fixades també per ell en un número de quatre) un timbre consistent en un elm en una corona real sobre un mantellet blau en la creu d'Íñigo Arista, i rematat per un drac alat. És tradicional l'interpretació del drac com a emblema parlant sorgit de l'equivalència entre 'dragón' i 'd'Aragón'.

Per contra, les primeres armes de la ciutat i regne de Valéncia foren l'image d'una ciutat amurallada sobre les aigües, les quals foren substituïdes -encara que continuaren utilisant-se en sigles posteriors-, a partir d'un privilegi del mateix rei Pere, per les pròpies barres reals, coronades en una corona real, sense més afegits. Unes barres coronades que són també la representació de la Senyera valenciana, sorgida a partir d'eixe mateix privilegi.

Ocorregué en el pas del temps que, mentres la memòria de l'emblema personal del rei d'Aragó se pergué en la major part dels seus antics territoris, en Valéncia pervixqué, gràcies a la seua representació en els principals edificis de la ciutat... i a que eixa cimera de l'elm coronat en el drac se reproduí i acoplà en lo alt de l'asta de la Real Senyera oficial; de manera definitiva a inicis del sigle XVI. Només que en un 'drac' que l'imaginari popular, desconeixedor de mitologies i elaboracions heràldiques, identificava en un animalet molt més pròxim i prosaic: una rata penada o, en vocable més arcaic, 'rat penat'. La confusió entre drac i rat provocaria que el poble pla fera divergir un símbol originàriament únic (les armes de la ciutat i regne de Valéncia: barres coronades) en dos símbols identificadors diferents per a la ciutat (el rat penat) i el regne (el drac), que es consolidaren en el sigle XVIII i en el XX hem sancionat també de manera oficial.

A pesar d'esta curiosa història, i de no tractar-se d'un símbol que en orige representara al Regne de Valéncia sino a la casa real d'Aragó, l'escut de Pere el Cerimoniós és u dels pocs símbols identitaris valencians que hui provoca una sorprenent unanimitat en la seua acceptació. Estaria bo que a on ningú mai ha vist problema ni dificultat alguna, foren les ànsies de «canviar per canviar» les que vagen a generar polèmica... No sabem si existix encara el gremi dels matalafers, pero segur que en Valéncia trobaria hui dignes successors en l'històrica faena de «fer i desfer».

Fotos

Vídeos