L'ALEGRIA NOS REGALA MILLOR VIDA

MANUEL CASAÑA TARONCHER

Acabats els dies de les falles, i cremats tots els ninots que nos feen, al mirar-los, esclatar montons de rialles, com el trànsit no millora pense que, ara, quíns ninots tindrem al front del servici de movilitat viària de la ciutat, puix ni els coches circulen en fluïdea ni els autobusos tampoc. Ni van com fa un mes ni com fa cinc anys. I si mires als peatons, éstos caminen en tento per a no entropeçar en una bicicleta, una tauleta i en aquell atre que sols mira al seu mòvil i camina per l'esquerra. I qui, també va en el cap cacho, mirant la terra, a fi de no esvarar, per haver chafat un plàstic, paper o pixarrada de gos. En fi que quan tenies que trobar-te content com un chiquet per estar en el carrer, pronte t'encontres en cares agres en les parades dels busos mirant un cartellet. Eixe que te diu falten 5 minuts i, de sobte, te'n posa 15. Aixina que aquells que dien anaven a millorar-te la ciutat te la estan deixant pijor. (Caldrà enrecordar-se del destrellat de parades anulades, del destarifat canvi de direcció d'alguns busos, dels carrers bruts i dels jardins secs, quan nos demanen el seu vot.) ¿Cóm tenim que passejar alegres veent lo que els estic dient? Aixina i tot, com Aristòteles nos dia que «la risa és un eixercici valuós per a la salut», et rius de l'inutilitat dels que manen i esperes que ya mai nos manen més. I, després, «exagerem les nostres alegries -quan les tingam- com fem de les nostres penes, i tots els nostres problemes perdran importància», com va dir Edward Goncourt, que es paregut a lo que escrigué Oscar Wilde: «Hi ha que simpatisar sempre en l'alegria de la vida. Quan manco es parle de les llàgrimes, millor».

Pero la veritat és que vinguérem a la vida plorant i no cal atra que conformar-se. Com feem de chiquets quan, en classe, el mestre te pegava un carchot, i no sabies perqué i el pare, si li ho contaves, te soltava una bofetà. Aixina que, rigam-nos un poc i prengam com a medicina lo que dia Charlot: «La risa és un tònic, un respir, que nos permet aminorar tot tipo de dolor». Aprofitem-se i rigam, puix som els únics sers de la naturalea que tenim el privilegi de riure's de lo que siga.

Fotos

Vídeos