¿Fantasmes?

VICENT RAMON CALATAYUD

Estem porgant tots les conseqüències dels desgavells independentistes d'alguns, que fugen de l'empastre o minsets van al juge -¿tan malament s'està 'en Girona'?- i lo de l'arrepenediment ¡mañana! Pero ací en Valéncia seguim sense escarmentar. No serà que no hajam advertit, que cada dia sura més clamor en LP; ni provat, perque els pancatalans ya trauen colomello, com el gos que baveja en vore's la presa a punt. A punt de fotre-se-la, si accentuen la À. Pensen: si una TV ha servit per a conseguir tan enorme suïcidi i trencament social i econòmic, la sucursalisació, cantada, radiada i televisada, no necessita inventar res, simplement tirar mà del presupost valencià. Ben pagat i triat, personal forà, o alletat en parla i verí del Llobregat, vindrà a donar-nos faltes i bones. Per a vendre les glòries territorials dels ensomiats pastiços catalinos. Castigaran la vera historia, identitat i sentiment, rebordonint les essències a base d'enganyar i dur qualsevol cas supèrfol al personal, mentres el suc va al sac real dels amos polítics, al pensament únic que mana o sema: esquerra i reducció, a la malaltia fusteriana, com si no hi havera més món. Escoltarem parlars a on lo més corrupte eixirà a ballar, d'enganyabovos, per a disfrassar i embotir-nos formulacions, vocabulari, flexió i en encantar-nos fonètica -Carma, Jauma- tot per a machucar en l'idea de l'unitat de llengües: la de les Rambles per a escriure i donar nom, el valencià per a fer que riure.

Sabem quí serà bochí, quí pagà i quí sacrificat. I no per chamba i amén. Van complint-se els mals auguris. Ho denuncià en els setanta Giner Boira. V. Ramos ho documentà, 'Pancatalanismo entre valencianos'. Els alumnes de Prades, els pagats en canongies universitàries, sòu oficial o lloc d'escalafó polític, ara tornen a lo del llançol. Pronte els escoltarem i vorem, en les vergonyes a l'aire, inclús en Morella.

Fotos

Vídeos