Eduardo Primo Yúfera i el seu centenari

Enguany se commemora el centeneri del naiximent d'Eduardo Primo Yúfera (1 d'abril de 1918) i molt s'hauria de parlar de la vida i l'obra d'este valencià universal, que aplegà a ser president del Consell Superior d'Investigacions Científiques, entre moltes atres coses, premis i distincions que no caben en este artícul i que estan a un clic en internet. Ací vullc donar a conéixer, per mig d'uns recorts personals i entranyables, una faceta de Primo Yúfera que molts desconeixen.

Eduardo Primo Yúfera es considerava i era una valencià de Carlet, un carletí, com el seu gran amic i companyó Xavier Casp, encara que Eduardo havia naixcut en la localitat murciana de Mazarrón.

Primo Yúfera fon, entre tantes i tantes coses, acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en la medalla nº 23, i aplegà a ser Decà de l'institució que també el nomenaria Decà d'Honor. Yo tinguí el doble privilegi, sent molt jove, d'entrar en la casa i la vida de N'Eduardo de la mà d'un atre jagant de la cultura valenciana com és Xavier Casp.

Crec fer justícia quan afirme lo que molts obliden quan es parla de l'història del valencianisme i els seus prohoms d'estos dos últims sigles; Eduardo Primo Yúfera era un actiu i entusiasta defensor de la llengua valenciana, encara que alguns ho ignoren perque esta faceta queda eclipsada pel seu immens quefer professional. És per açò que crec interessant aportar ací uns quants fets que possiblement molts ignoren.

Quan alguns filòlecs i colaboradors preparàvem la primera edició del Diccionari Bilingüe Valencià-Castellà/Castellà-Valencià de la RACV, en els anys huitanta del sigle passat i sent Primo Yúfera Decà de la Real Acadèmia, les fiches de mils de paraules se feen a mà, no teníem ordenadors, lo que dificultava la realisació del treball; Primo constantment nos mostrava el seu gran interés per una obra que es dilatava en el temps, Xavier Casp, que era el Director de la Secció de Llengua i Lliteratura, nos excusava dient-li metafòricament que mentres els filòlecs d'uns atres llocs viajaven en avió en Valéncia anàvem en bicicleta; d'una manera o una atra Primo Yúfera s'encarregà de conseguir el soport informàtic i el personal necessari fòra de l'institució per a que aquelles fiches manuscrites, que encara hui es conserven en la Real Acadèmia, s'informatisaren accelerant i dignificant el treball del grapat de filòlecs que treballàvem en el diccionari, el qual va vore la llum a principi del sigle XXI i que tanta satisfacció produí a Primo Yúfera. L'èxit de l'obra fon gran i Las Provincias publicà els dos volums i en fascículs en 1997.

En matèria llingüística el diccionari bilingüe marcava una fita més dins de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i en l'història de la nostra llengua. El filòlec i gran lexicógraf Jordi Colomina, president de la Comissió de Lexicologia de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua escrigué que era: «El millor vocabulari valencià de tots els temps» i «el vocabulari més ambiciós pel que fa a la variació sinonímica».

La Real Acadèmia havia elaborat en 1979 l'Ortografia de la Llengua Valenciana, coneguda com les Normes Ortogràfiques de la RACV o Normes d'El Puig, per haver-se presentat en un acte celebrat el 7 de març de 1981 en el Monasteri d'El Puig. Llunt estava ya la primera obra de l'institució, la Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana, feta pel filòlec Lluís Fullana en 1915, per això el diccionari bilingüe, que era una necessitat per a molts, suponia un repte per a l'institució i fon possible gràcies a Primo Yúfera.

La RACV necessitava filòlecs i huit acadèmics me propongueren com a acadèmic de número, entre ells Primo Yúfera; entrí en el Saló del Consulat de Mar de la Llonja, sèu social de l'institució, per a llegir el meu discurs d'ingrés el 25 d'abril de 2001, Casp ya era Decà i Primo Yúfera Decà d'Honor, m'acompanyaren com a padrins dos acadèmics, N'Eduardo Primo a la dreta i En Juan Lladró a l'esquerra. En els dos vaig tindre una entranyable amistat i fructífera relació acadèmica.

Pero la vinculació de primo Yúfera en la filologia i la llengua valenciana no queda ací. Sent ell President d'una Comissió Científica existent en el sí de la RACV convocà a dos filòlecs, Chimo Lanuza i a mi, també a l'acadèmic i historiador Leopoldo Peñarroja per a encarregar-nos diversos treballs històrics i llingüístics sobre els fonaments de la llengua valenciana, que tant li preocupava i que creia necessaris. A mi m'encomanà la realisació d'un diccionari general de definicions que onze anys més tart voria la llum com a Diccionari General de la Llengua Valenciana, obra que tant esperava Primo Yúfera, pero que, per desgràcia, no aplegà a conéixer. Si este fet era important, encara ho és més que Primo Yúfera conseguí, en moments econòmics ben difícils, personal i dotacions econòmiques a càrrec de la RACV i del seu Patronat per a la realisació d'estos treballs, en el meu cas d'una manera exclusiva i professional durant els onze anys que durà la realisació.

Eduardo Primo Yúfera fon conscient de les necessitats que la llengua valenciana tenia en cada moment i buscà les persones i els mijos per a satisfer estes necessitats, convençut de que era la Real Acadèmia de Cultura Valenciana qui havia de fer-ho, com sempre ho havia fet. Yo sempre he pensat que ell i el seu amic Xavier Casp, un atre carletí com ell, ensomiaven lo mateix, pero Primo no era poeta, era un científic, un home pragmàtic, expeditiu i decidit a defendre en fonaments sòlits i duradors l'identitat d'una terra i a una llengua que tant li deuen; que tot lo món ho sàpia.

Fotos

Vídeos