Borrar
Urgente La borrasca Nelson trae lluvias generalizas a Valencia este fin de semana

El 2 d'octubre

ÒSCAR RUEDA

Viernes, 15 de septiembre 2017, 10:06

Necesitas ser suscriptor para acceder a esta funcionalidad.

Compartir

Assumirem que els vaticinis oficialistes se complixen i el referèndum de l'1 d'octubre no té lloc; o si el té, serà en unes condicions tan precàries que faran descartar l'extracció de qualsevol conseqüència creible per a un canvi en l'estatus polític de Catalunya. Assumirem també que la policia autonòmica catalana s'atendrà en tot moment a lo que disponguen els resorts de poder estatal i farà cas omís a les órdens dels càrrecs institucionals favorables al referèndum. Assumirem, de la mateixa manera, que la reacció 'popular' en el carrer a favor de l'independència no aplegarà ni de llunt a les magnituts de, posem per cas, un 'euromaidan' a l'estil ucranià. I assumirem, en fi, que totes les actuacions contràries a la llegalitat vigent d'abundants càrrecs polítics autonòmics i municipals, quan les responsabilitats llegals se substancien judicialment, no comportaran un colapse del sistema de governació del territori català.

Assumit tot lo anterior, que ya de per sí és molt assumir, el dia 2 els responsables polítics d'este país de nacionalitats i regions, estat de comunitats autònomes, nació de nacions o com se li vullga dir al 'pacient' hauran de propondre una Solució. La Solució, en mayúscules, tant a l'evident fractura social catalana com a la no menor evidència de que el funcionament de l'estat naixcut de la Constitució de 1978 fa aigües. Un estat que constituïx un autèntic milacre si veem en perspectiva la nostra història recent, i inclús en tots els seus defectes el major periodo ininterromput de prosperitat, estabilitat i pau social des de temps immemorials; pero que ha de canviar sensiblement si l'objectiu final és que les tensions separatistes, nacionalistes, identitàries o simplement reivindicatives d'un tracte igualitari per a tots els territoris -no necessàriament coincidents, encara que ad alguns els agrade molt barrejar tot- no acaben per provocar la seua inviabilitat futura.

En eixe procés que necessàriament s'obrirà, els valencians no podem quedar arrere una volta més, com ya succeí en l'efímera Segona República o en la més recent Transició. Que es plantege com a possibilitat aprofitar la polisèmia de la paraula 'nació' per a qualificar les realitats socioculturals en forta identitat diferenciada respecte a la matriu històrica castellana que amera bona part de la Península Ibèrica, no pot servir de coartada per a que certes comunitats autònomes puguen gojar de privilegis que queden vedats a unes atres que no presenten tant de 'pedigrí diferencial'; i no digam ya si el 'pedigrí' que presenten és el mateix o major, com és el cas de Valéncia. Més encara: els polítics nostres, els d'ací, haurien de renunciar a excitar una polarisació social que només done com a opcions vàlides un centralisme ranci front a un catalanisme anexioniste. No donem eixe plaer als amics de la fractura social i enemics de la valencianitat.

Reporta un error en esta noticia

* Campos obligatorios