Decimal

VICENT RAMON CALATAYUD

Entre les poquetes coses que conserve de mon yayo Vicent, una romana d'arroves. Naixcut ya en plena oficialitat del sistema mètric decimal, ell que el nomenava 'decibe'-que no mal- reconeguent-li les enormes ventages i el progrés que representava la norma pràctica del 10, seguia pesant les garrofes en esta balança que yo guarde ¿quàn de temps tindrà? ¿en quin any la forjaren? També mesurava el blat en mija barcella, la que me furtaren en una de tantes entrades forçades a la caseta de la montanya. Allí ara a penes queden mobles corcats. Puc dir que lo més bonico és l'entorn, repoblat del cremat enorme de l'any 84.

Mes que contar per arroves, barcelles, cafissos, etc., fora tan normal, ara que també hem perdut la pesseta, recordem que és paraula valenciana -observant el diminutiu ben nostre, de peça i femení-. També dien els majors reals, recordant els valencians -5 feen la peseta-, i duros, en masculí, presa de fòra la paraula i suma de 5 pessetes. Lo de quinzets vingué com a equivalència del real castellà de pesseta, moneda en forat que valia 25 cèntims; gallet o aguileta d'un cèntim i chavo la moneda de 10 ctms. Era prou corrent contar en duros i mil duros era el billet de la burra; com dir 6 quinzets a 1'50 i més encara 10 quinzets, que tenia moneda i valor de 2'50.

Per a mi no fa tans anys quan el billet de tramvia costava 50 ctms. L'entrada al cine 2 pts. I la mesureta de cacau i tramussos 1 pta. Pero ha vengut l'euro i tot nos pareix tan barat que no fem cas dels cèntims, sense pensar que 6 ctms són 10 pessetes, ni pensem massa que 60 són 100 cales o siga 20 duros, sense recordar que aquells billets marrons eren els reis de les carteres eixutes, quan les lletugues de 1.000 ya les véem una volta al més. Ara que estem en el tercer sigle del sistema mètric, els anglesos reculen de lo que havien alvançat. Yo mai aixaria a l'arrova, pero si me poguera quedar com quan contava en pessetes, dubtaria.

Fotos

Vídeos